BARRI GÒTIC (2)

Si agafeu el Passatge de la Victòria, i trenqueu, després, a la dreta pel carrer del Duc de la Victòria i, finalment, una altra vegada a la dreta, us trobareu en el carrer de la Portaferrissa, què s’anomena així perquè antigament s’hi portaven ferros. 

A continuació ens vam endinsar en el carrer de Petrixol, un dels més típics i entranyables. Fa bastants anys, dins d’aquest s’amagaven enginys i passions darrere dels balcons. Des de llavors n’ha quedat, un cert regust per l’art i pel bon gust en moltes d’aquestes botigues. Com que ens trobaven en el peu del dia, vam decidir entrar en un bar i vam esmorzar unes ensaïmades boníssimes! Eren de xocolata i de nata, van ser, aquestes, les més bones que n’havíem pres en els darrers anys. 

Després de menjar-nos ‘les, ens trobàvem, una altra vegada, en el mateix carrer: el Petrixol. Si us fixeu, us adonareu de que a les parets n’hi ha incrustades plaques, en la qual cada una es diferencia de les demes per la variació de rodolins. Els que més ens van cridar l’atenció van ser aquests: 

Però no ens hem d’oblidar de que algunes plaques també feien esment d’alguns dels personatges cèlebres relacionats d’alguna manera amb aquest carrer:

LLUÍS MILLÀ i REIG: llibrater, editor i arxivador teatral. 

Si seguiu pel mateix carrer (Petrixol) i després gireu cap a la dreta, us trobareu en una plaça. Aquesta, formada davant la porta principal de Santa Maria del Pi, és la que rep, des de temps immemorial, el nom de plaça del Pi. Una visió esquemàtica del paisatge: espai pla comprès entre dues rieres i el vell camí romà (l'actual carrer de la Boqueria) que sortia de la ciutat per ponent. S’anomena Plaça del Pi, perquè n’hi ha un pi. El que teniu davant es l’església del Pi, que es un temple començat en el segle XIV, de façana quadrada, de gran rosassa i imponent campanar octogonal, de més de 50 metres d'altura. És d’estil gòtic. 

Just al costat d’aquesta Plaça, es troba la Plaça de Sant Josep Oriol. Allà es concentrava bona part de la vida bohèmia i artística barcelonina. Ara, tot és més turístic. A continuació vam sortir pel carrer de l’Ave Maria. El llenguatge es en llatí i és important per a nosaltres, a part de que es una de les llengües més velles, és també, perquè l’Espanyol prové d’aquest. Després, al final d’aquest, vam trencar cap a la dreta, pel carrer de Banys Nous. És diu així perquè van enderrocar els Banys Vell i contínuament van construir els Banys Nous. En aquest espai hi predominen els comerços d’antiquaris, les llibreries de vell (llibreria Rodés o Angel Vallès), etcètera. Aquests no són els mateixos que podem trobar en el nostre barri, ja que en el nostre barri podem trobar més tendes de roba, restaurants i més i no són tan antics com els altres. 

Uns metres més avall hi ha una cruïlla de quatre carrers. A l’esquerra comença els carrer del Call: eren les zones habitades antigament per jueus als Països Catalans. En els números 5 i 7, si mireu cap amunt, hi trobareu parts de l’antiga muralla de Barcelona i es nota, perquè les pedres estan sobresortides i la construcció esta feta amb pedres velles. En la següent cantonada, fa uns quants anys n’hi havia una estatueta d’un sant, Sant Jordi. Actualment ja no hi es perquè algú la va robar.

   







Si us endinseu en el carrer de l’Arc de Sant Ramon del Call, podreu trobar una antiga sinagoga. Se la coneix com a la sinagoga Major del Call i ha tingut molts usos. Un d’aquest usos es que es feia servir com un lloc on tots els jues podien anar a pregar i l’anomenaven "Casa d'Oració". Nosaltres no vam poder agafar gaire informació perquè a l’hora que vam arribar encara estava tancada, però si algun dia hi decidiu anar, aneu-hi cap a les onze, més d’hora no, perquè us podria passar el mateix. 

Després vam continuar fins un carrer que surt a l’esquerra, el de Sant Domènec del Call, seguint-lo fins al final i desprès a mà dreta i, immediatament, a l’esquerra, pel carrer de Sant Felip Neri fins a la plaça. Aleshores ens trobàvem en una plaça que tenia 7 cantonades, més o menys heptagonal, irregular i bastant gran. Ens vam fixar en les marques dels impactes de les bales en la façana. Es van produir durant la Guerra Civil Española ((17 de juliol de 1936 - 1 d'abril de 1939). Els fanals eren d’estil gòtic i les havien vist abans en el carrer Bertrellans, però, aquest són una mica diferents del dels altres, ja que aquest funcionen per lents.