Presentació Barri Gòtic

Avui, dia 11 de juny, els grups del 01 al 09 (nosaltres som el núm. 02),  ens toca realitzar l'itinerari pel Barri Gòtic de Barcelona. Agafem el tram des de Pont d'Esplugues i baixem a Palau Reial per agafar la L3, per poder arribar a la parada de Catalunya. Només sortir de la boca del metro ens trobem davant la Font de Canaletes: el nostre punt de trobada. Els professors no triguen molt en arribar i passar llista. 

Un cop passada la llista, ja podem començar el segon dia intensiu d'itinerari per Barcelona.

El Barri Gòtic, és un dels llocs més turístics de la ciutat. Està delimitada per Les Rambles, Via Laietana, El Passeig de Colom i Plaça Catalunya. 

És un barri amb una significació històrica molt important. Des de les façanes fins a les antigues edificacions ens amaguen tota una història que a poc a poc anem descobrint. El barri està caracteritzat per l'abundància d'esglésies i palaus gòtics. 

La perfecta  conservació dels monuments durant al llarg dels segles és un dels fets que més ens impacta.

Sense dubte, és impossible passar per Barcelona sense apropar-se al Barri Gòtic i perdre's entre els seus antics i estrets carrerons, deleitant-nos amb les restes que encara es conserven del passat d'aquesta ciutat.

El Gòtic està compost alhora per diferents barris històrics que conserven la seva pròpia personalitat: el Call, Sant Just i Pastor, Santa Maria del Pi, la Catedral, Santa Anna, la Mercè i el Palau.

Aquest recorregut és el més llarg de tot el crèdit, consta de tres pàgines (per davant i per darrere) plenes de preguntes i indicacions. Però ens ho agafem amb calma, no com ahir, que anàvem embalades i amb presses volent acabar el més abans possible. Aquest cop, passegem pels carrerons com si fossim turistes disfrutant de les magnífiques vistes.
Comencem per la Plaça Catalunya alçant la vista buscant l'estatua grecoromana que hem de trobar. Després d'acabar les activitats de la Plaça, ens endinsem en un carrer que fa cantonada al famós Rock Hard Café. Hem d'entrar a l'església de Santa Anna, però està tancada. Passada Santa Anna, i després d'haver de contar tots els antics fanals que tenen lloc al carrer de Bertrellans, arribem a la Plaça de la Vila de Madrid. Passant pel Carrer del Duc i el Passatge de la Victòria, just després de Portaferrissa, ens trobem al carrer del Petritxol admirant les rajoles antigues que guarneixen la façana. A més de les activitats del llibret, hem d'estar atents per si topem amb algun còdi QR  que es troben instal·lats als aparadors del barri.
Hem fet un breu descans, i ara ja hem de tornar a la feina. Ens indiquen on podem trobar la Plaça del Pi, i un cop arribats allà, ens quedem contemplant durant uns segons la majestuosa església que tenim al davant. Ens fem una fotografia i continuem l'itinerari, surtint de la plaça pel carrer de l'Ave Maria.
Trenquem a la dreta, pel carrer dels Banys Nous, i uns pocs metres més avall ens trobem amb una cruïlla de quatre carrers. Agafem el carrer del Call i a la cantonada de la antiga muralla de Barcelona, "suposadament", ens hem de topar amb l'estatueta d'un Sant. Però, malauradament, aquesta estatua va ser robada fa molts anys, o almenys això ens explica una venedora que té un local just davant la muralla. Sense estatua, no podem esbrinar de quin sant es tracta, però la venedora que passava per davant d'ella tots els dies, ens ho va poder revelar. Contentes d'haver esbrinat el sant sense haver trobat l'estatua, continuem amb l'itinerari. Del carrer Marlet al de l'arc de Sant Ramon del Call, ens topem amb l'antiga sinagoga. Però no tot és tan fàcil; la sinagoga roman tancada fins a les 10:30 del matí, i no són més que les 10. No tenim més remei que seguir avançant. Arribades a la plaça pel carrer de Sant Felip Neri, comptem tots els costats d'aquesta i ens fem una fotografia de grup a la façana que conté tatuades marques de bala de la guerra civil del país.  A plaça tornem a trobar-nos amb els antics fanals que anteriorment han sigut anomenats.
Seguim l'itinerari entre carrers i carrerons, fent fotos a tot allò que els nostres ulls poden observar. Arribem per fi, a un dels llocs més visitats del barri: el pont gòtic. El carrer d'aquest va al Palau de la Generalitat. D'arribada al Palau, fotografiem totes les façanes antigues i capturem totes les garjoles que ens agraden. Aquest lloc, és un dels que més gent hi trobem.
El llibre ens indica que hem de trobar la Casa dels Canonges, i com hi ha poques explicacions de com arribar-hi, ens perdem i no tenim més remei que continuar les activitats. Mentre resolem les següents qüestions ens topem de cara amb la Casa dels Canonges, amb la que havíem perdut tant de temps cercant-la. Creuant per dins el Palau del Lloctinent, sortim a la Plaça del Rei i ens sobta veure que gairebé no hi ha turistes.
Un cop acabat aquest tram arribem a la famosa Plaça de Sant Jaume, pujant pel carrer del Verguer. Aquesta Plaça ens és familiar. Moltes l'hem trepitjat en algunes de les manifestacions que s'hi han dut a terme.
Tenim davant dos grans edificis: el Palau de la Generalitat i l'Ajuntament de Barcelona. Per resoldre les preguntes d'aquests edificis hem de consultar a un dels policies que es passen el dia vigilant la porta de la Generalitat.
Quan ja tenim enllestida aquesta part, seguim pel carrer de Jauma I i hem d'arribar a la Plaça de l'Àngel, on poc després ens hem de reunir tots els grups. Trobem la coneguda Via Laietana i seguint les indicacions, arribem al carrer de l'Argenteria que ens porta, entre botigues, a l'església de Santa Maria del Mar. Altre cop, no ens deixen entrar per la nostra "atrevida" vestimenta així que seguim endavant. Topem amb el gran Fossar de les Moreres que tantes vegades hem passat per davant de passejada per la ciutat. Després de resoldre les activitats hem de fer preguntes als propietaris dels locals propers. Preguntem a una desena de botigues i ninguna d'ella ens aconsegueix contestar. Al enèsim cop, una venedora molt simpàtica ens respon. Estem molt cansades, però ara no ens podem aturar, tenim molt treball per endavant.
Al principi del passeig del Born, trenquem pel carrer de la Montcada. Passem el Palau Dalmasses i el de Berenguer d'Aguilar, que és l'actual Museu Picasso. Entrem a dins, i ens fem pas entre els turistes buscant les antigues tines romanes. Un cop les hem trobat, mirem el rellotge i ens adonem que se'ns ha passat el temps molt ràpid i que encara que ens quedin activitats per fer, hem de tornar al punt de trobada amb els professors. El punt de trobada és la Plaça de l'Àngel. Hem sigut puntuals i encara no ha arribat ningú, així que optem per asseure'ns a la terrassa d'un bar. Ens faran fora si no consumim res, així que demanem una aigua sense saber quan ens pot costar en un lloc com aquest. Per sorpresa, l'aigua ens costa 2,65 euros. ¿Sembla una mica car? Sí, però no tenim més remei que pagar-la. Els professors ja han arribat i mentre passen llista escoltem arribar un grup de manifestants. No és gaire inusual trobar manifestacions a la ciutat, més aviat, podem dir que casi cada dia en trobem alguna. Ha acabat el nostre gran descans del dia, (que ens ha costat 2,65eur) i tornem corrents cap al Museu Tèxtil i d'Indumentària amb presses d'acabar el treball i arribar per fi a casa. Passem per la plaça d'en Marcús, com ens demanen les activitats, i observem una altra església. Ja estem acabant, ens queda arribar al Palau de la Música tot seguint les indicacions detallades del itinerari. Fem les activitats preguntant al recepcionista i acabem el dia fent-nos una fotografia de grup a la façana d'aquesta majestuosa obra arquitectònica.

Aquest ha sigut el nostre dia intens de recorregut pel Barri Gòtic. Seguidament penjarem, per parts, totes les activitats i les feines que hem fet durant l'itinerari d'avui.

Plaça del Rei

Aquí us deixo el mapa virtual del Barri del Gòtic de Barcelona:

BARRI GÒTIC (1)

Barcelona és un vell arbre el qual el seu tronc s'ha anat engrossint al llarg de dos mil anys d'història. Al cor d'aquest tronc es troba ara el Barri Gòtic. Els carrers d'aquesta zona, situada a la dreta de la Rambla segons es camina des del port en direcció a la plaça Catalunya, són estretes. Degut a això, els seus edificis, amb la petxada del temps i la humitat gravades a les façanes, estan banyats per la llum tènue i daurada, que frega les calçades poques hores al dia. Aquesta ciutat d'una època antiga, reflecteix de la puixança catalana al llarg i ample del món mediterrani, manté en peu un important nucli urbà, un conjunt monumental poblat per grans edificacions. Entre elles, cal destacar la catedral de la ciutat i el Palau Reial Major - símbols, respectivament, dels poders religiosos i terrenal -, encara en bones condicions d'ús. Al Palau de la Generalitat, seu del govern Català, i l'Ajuntament, seu del Govern de la ciutat, o la bella església Gòtica del Pi o la de Sant Felip Neri ... Al costat d'aquests edificis capdavanters, el barri gòtic conserva una vitalitat secular. Una vitalitat antany encarnada i sustentada pels diversos gremis artesans - sabaters, sastres, calders, argenters, velers, etc - que van treballar i van viure en els seus carrers apartats, i que en moltes ocasions els van donar el seu nom. Una vitalitat que avui representen - hi ha  vegades augmenten - els comerços, bars, restaurants i hotels instal · lats en els seus històrics edificis, un constant fluix de visitants forcans.

Passeig pel Barri Gòtic: hi ha vida més enllà del Corte Inglés - Plaça Catalunya?

Ens situem al bell mig de la plaça de Catalunya. Ens hi fixem i cap a la banda de muntanya pugen dos dels passeigs més bells de la ciutat: la Rambla de Catalunya i el Passeig de Gràcia. 

La Plaça de Catalunya és el cor de Barcelona, encara que un xic empastifat de detritus de coloms. Ens hi fixem en els edificis que l'envolten i descobrim que a dalt de tot de l'edifici d'un important banc, es troba la representació d'un déu greco-romà: Hemes. Es reconeix perquè als seus peus duu unes ales per poder volar i enviar els missatges al seu pare: Zeus. També duu la bara amb les dues serps que servia per portar les ànimes al infern.

Del actual cor de la ciutat al de la ciutat antiga. Hem cregut oportú fer un viatge al passat de Barcelona maregat-nos pels carrers del barri Gòtic. 

Abans d'iniciar el recorregut ens apropem a la Plaça Catalunya, on trobem una escultura. Està dedicada a Francesc Macià, un militar, polític independentista català i President de la Generalitat de Catalunya conegut popularment com l'Avi. Proclamà la República Catalana com a estat integrant de la Federació Ibèrica.

Políticament, va virar d'un inicial regeneracionisme d'Espanya a la defensa de la República Catalana. Al terra podem trobar una inscripció amb les següents paraules:

"Essent President de la Generalitat de Catalunya, al molt honorable Senyor Jordi Pujol i Soley. Fou inaugurat aquest monument el 25 de Decembre de 1991"

Anem cap a l'esquerra, direcció al Hard Rock Cafè, però no perquè sigui cap meravella - fa honor a la plaça -, sinó perquè al costat hi ha un carreró molt petit que, tot i que no ho sembli, té sortida. Conté una petita placeta amb el nom de Ramon Amadeu.

Ramon Amadeu va néixer a Barcelona el 1745. Va residir en aquesta ciutat fins al 1809, que va fugir perseguit pels francesos a Olot, on va fer imatges, sent les més notables un Sant Crist i La Verge del primer dolor de Castelló d'Empúries i una Verge de la Pietat.

Va modelar a més un sens fi de precioses figuretes per a naixements (col·lecció Gelabert, a Olot)

El Museu d'Història de Barcelona conserva diverses obres seves o que li són atribuïdes, entre les quals diverses figures de pessebre i el bust de Pere Virgili portant els plànols del col·legi de cirurgia de Barcelona.

Va morir a Barcelona el 1821.

L'església que ara tenim al davant és la de Santa Anna. Per mala fortuna, quan nosaltres vam estar-hi, l'esglesia estava tancada.

En front trobem una arcada, que ens porta fins al carrer de Santa Anna, trencant a la dreta i, tot seguti, cap a l'esquerra, pel carrer de Bertrellans - on hi ha 7 fanals- arribem a la plaça de la vila de Madrid. Aqui val la pena que ens detinguem un moment per veure les restes de la necròpolis romana que, com era ahbitual, vorejava el camí d'entrada a la ciutat.

GLOSSARI BARRI GÒTIC

Paraules amb l'aparició "dic"

Detritus: Producte resultant de l'esmicolament, la desintegració, d'un cos sòlid.

Claustre: Recinte, normalment quadrat, voltat de murs amb galeries cobertes i obertes vers el pati, que serveix de centre i comunicació a les principals dependències d'un monestir, d'una catedral, etc. 

Necròpoli: Cementiri d'època prehistòrica o antiga. 

Llòbrec:Fosc, tenebrós.

Criteri: Norma per a jutjar una cosa. 

Deixebla: Persona que segueix la doctrina d'algú. Persona que rep l'ensenyament d'un mestre.

Cura: Atenció a vetllar pel bé o pel bon estat d'algú o d'alguna cosa, a fer alguna cosa com cal. 

Bohèmia: De Bohèmia (regió de la República Txeca) o de la corona de Bohèmia. Artista que mena una vida precària i desordenada, deslligat de les convencions socials.

Sinagoga: Assemblea de culte de fidels jueus. La comunitat jueva; judaisme.

Timpà: A l'edat mitjana, espai semicircular que constitueix la part superior d'una portalada romànica o gòtica, amb decoració escultòrica. 

Gàrgoles: Canal sortint, per on vessa, a distància de la paret, l'aigua de pluja que cau sobre la teulada, la coberta, etc., d'un edifici.

Esmunyiu:Lliscar, passar, escórrer-se, per una estretor. 

Emblemàtic: Relatiu o pertanyent a un emblema.

Eixam: Gran munió de persones, animals o coses.

Orfebres: Artista que treballa objectes d'or, argent i altres metalls preciosos. Persona que ven aquests objectes

Munió: Gran nombre de persones, d'animals o de coses.

Policromada: Pintada de diferents colors.

BARRI GÒTIC (2)

Si agafeu el Passatge de la Victòria, i trenqueu, després, a la dreta pel carrer del Duc de la Victòria i, finalment, una altra vegada a la dreta, us trobareu en el carrer de la Portaferrissa, què s’anomena així perquè antigament s’hi portaven ferros. 

A continuació ens vam endinsar en el carrer de Petrixol, un dels més típics i entranyables. Fa bastants anys, dins d’aquest s’amagaven enginys i passions darrere dels balcons. Des de llavors n’ha quedat, un cert regust per l’art i pel bon gust en moltes d’aquestes botigues. Com que ens trobaven en el peu del dia, vam decidir entrar en un bar i vam esmorzar unes ensaïmades boníssimes! Eren de xocolata i de nata, van ser, aquestes, les més bones que n’havíem pres en els darrers anys. 

Després de menjar-nos ‘les, ens trobàvem, una altra vegada, en el mateix carrer: el Petrixol. Si us fixeu, us adonareu de que a les parets n’hi ha incrustades plaques, en la qual cada una es diferencia de les demes per la variació de rodolins. Els que més ens van cridar l’atenció van ser aquests: 

Però no ens hem d’oblidar de que algunes plaques també feien esment d’alguns dels personatges cèlebres relacionats d’alguna manera amb aquest carrer:

LLUÍS MILLÀ i REIG: llibrater, editor i arxivador teatral. 

Si seguiu pel mateix carrer (Petrixol) i després gireu cap a la dreta, us trobareu en una plaça. Aquesta, formada davant la porta principal de Santa Maria del Pi, és la que rep, des de temps immemorial, el nom de plaça del Pi. Una visió esquemàtica del paisatge: espai pla comprès entre dues rieres i el vell camí romà (l'actual carrer de la Boqueria) que sortia de la ciutat per ponent. S’anomena Plaça del Pi, perquè n’hi ha un pi. El que teniu davant es l’església del Pi, que es un temple començat en el segle XIV, de façana quadrada, de gran rosassa i imponent campanar octogonal, de més de 50 metres d'altura. És d’estil gòtic. 

Just al costat d’aquesta Plaça, es troba la Plaça de Sant Josep Oriol. Allà es concentrava bona part de la vida bohèmia i artística barcelonina. Ara, tot és més turístic. A continuació vam sortir pel carrer de l’Ave Maria. El llenguatge es en llatí i és important per a nosaltres, a part de que es una de les llengües més velles, és també, perquè l’Espanyol prové d’aquest. Després, al final d’aquest, vam trencar cap a la dreta, pel carrer de Banys Nous. És diu així perquè van enderrocar els Banys Vell i contínuament van construir els Banys Nous. En aquest espai hi predominen els comerços d’antiquaris, les llibreries de vell (llibreria Rodés o Angel Vallès), etcètera. Aquests no són els mateixos que podem trobar en el nostre barri, ja que en el nostre barri podem trobar més tendes de roba, restaurants i més i no són tan antics com els altres. 

Uns metres més avall hi ha una cruïlla de quatre carrers. A l’esquerra comença els carrer del Call: eren les zones habitades antigament per jueus als Països Catalans. En els números 5 i 7, si mireu cap amunt, hi trobareu parts de l’antiga muralla de Barcelona i es nota, perquè les pedres estan sobresortides i la construcció esta feta amb pedres velles. En la següent cantonada, fa uns quants anys n’hi havia una estatueta d’un sant, Sant Jordi. Actualment ja no hi es perquè algú la va robar.

   







Si us endinseu en el carrer de l’Arc de Sant Ramon del Call, podreu trobar una antiga sinagoga. Se la coneix com a la sinagoga Major del Call i ha tingut molts usos. Un d’aquest usos es que es feia servir com un lloc on tots els jues podien anar a pregar i l’anomenaven "Casa d'Oració". Nosaltres no vam poder agafar gaire informació perquè a l’hora que vam arribar encara estava tancada, però si algun dia hi decidiu anar, aneu-hi cap a les onze, més d’hora no, perquè us podria passar el mateix. 

Després vam continuar fins un carrer que surt a l’esquerra, el de Sant Domènec del Call, seguint-lo fins al final i desprès a mà dreta i, immediatament, a l’esquerra, pel carrer de Sant Felip Neri fins a la plaça. Aleshores ens trobàvem en una plaça que tenia 7 cantonades, més o menys heptagonal, irregular i bastant gran. Ens vam fixar en les marques dels impactes de les bales en la façana. Es van produir durant la Guerra Civil Española ((17 de juliol de 1936 - 1 d'abril de 1939). Els fanals eren d’estil gòtic i les havien vist abans en el carrer Bertrellans, però, aquest són una mica diferents del dels altres, ja que aquest funcionen per lents.

BARRI GÒTIC (3)

Després d'observar a la plaça els mateixos fanals que havíem vist anteriorment, seguim per sota de l'arcada, pel carrer de Montjuïc del Bisbe fins arribar a la plaça Garriga i Bachs. Topem amb un monument que conté un escrit:  l'estatua de  D. Juan Callifa monument de J. Llimona Gabriel Bechini, el fundador de barcelona. Passem els números romans i trobem la data: 1929.

Seguim al carrer del Bisbe i si mirem a la dreta hi veiem el pont gòtic que és el que concreta el Palau de la Generalitat amb l'església de Santa Creu.

A l'esquerra comença el carrer de la Pietat. En aquest carrer hi ha una escultura en relleu amb un escrit que hi posa: “Apel·les mestres nascut al cor de Barcelona ha rebut l’homenatge de la ciutat i de tot Catalunya. Les corporacions artístiques es complauen a recordar-ho. 1935”.

Al Portal de la Pietat de la Catedral podem observar un arc que envolta el timpà on hi apareix la representació de la Verge Maria plorant la mort de Jesús.
Mirant cap a munt, veiem les gàrgoles que sobresurten horitzontalment de l'absis de la Catedral. Són les que adornen i atreuen les mirades dels turistes. Aquestes gàrgoles, situades als absis, tenen forma de diferents animals.

Seguim amb la Catedral de Barcelona, que és un monument històric artístic nacional des del novembre del 1929. 

Aquesta edificació religiosa d'estil gòtic, és una construcció del segle XIII-XV dedicada a la Santa Creu i a Santa Eulàlia, patrona de Barcelona.

L'edificació actual va ser construïda sobre l'antiga catedral d'estil romànic, i encara abans que aquesta una de paleocristiana.

La dedicació a Santa Eulàlia es coneix des del 887 quan el bisbe Frodoi va localitzar les restes de la santa i les va traslladar solemnement a la catedral.

Un cop acabada la nostre visita per la famosa catedral barcelonina, anem en busca de la casa dels Canonges.  Com és d'imaginar, el seu nom és degut als propietaris de la vivenda. Els Canonges són dignitaris dins l'església catòlica, membres d'un capítol d'una catedral o d'una col·legiata.

Girem a la dreta i acabem, al carrer de Paradís on al fons hi ha les restes de l'antic Temple romà.

A l'interior s'hi conserven en perfecte estat unes columnes romanes molt antigues, del segle 1 A.C.  

Aquest monument tan històric està recollit al Centre Escurcionista de Catalunya. No podem evitar fixar-nos en una placa que hi ha al mur on s'hi pot veure una commemoració a Joan Amades i Gelats, pel centenari de la mort d'aquest folklorista.

Passem de les antigues columnes al Palau del Lloctinent. Un lloctinent era, feia dècades, un tintent de l'exèrcit. 

Anem resolent les qüestions gràcies a la placa d'informació del Palau. En ella hi diu que els lloctinents conservaven els documents dels comptes de Barcelona. Hi trobem molta informació dels lloctinents però no aconseguim trobar perquè fins el 1994 aquest Palau era la seu de l'Arxiu de la Corona de Aragó.

Decebudes, sense trobar la informació aprofitem l'ocasió per fer un breu descans i esmorzar assegudes als esglaons de la porta que dona pas a la plaça del Rei.

No tenim gaire temps així que decidim aixecar-nos i continuar la feina amb l'entrepà a la mà.

A la plaça del Rei hi podem observar el Museu d'història de Barcelona. El Saló del Tinell a la Edat Mitjana era on s'hi reunien tots els reis i reines habitualment. 

Aquesta plaça va presenciar un acte històric molt important: Colom, després de tornar del seu viatge a Amèrica, va ser rebut pels reis del moment en aquest lloc. 

Puguem pel carrer Veguer per arribar a la plaça de Sant Jaume. Aquest carrer té el nom d'una persona que feia les demarcacions territorials en l'edat mitjana a Catalunya. Una vegueria era la demarcació territorial de Catalunya. 

El Veguer ens deixa a la baixada de la Llibreteria i si puguem una mica a mà dreta arribem al que és considerat el cor polític de Catalunya, la famosa Plaça de Sant Jaume. Ens referim a "cor polític" metafòricament dient que era l'indret on hi havia l'activitat política més important de la nostra terra. 

Aquesta plaça és la cruïlla dels antics Cardo i Decumanus que són els noms dels carrers principals de les ciutats romanes. El Cardo que era el carrer més important i anava de nord a sud, correspon als actuals Llibreteria i carrer del Call, i el Decumanus als carrers del Bisbe i de la Ciutat. Aquí mateix  hi havia el Forum de l'antiga Barcino, és a dir, el seu centre polític, religiós i administratiu, si fa no fa com ara, dos mil anys després.

 Com podem apreciar amb un cop d'ull a la plaça és que ens trobem davant dos edificis molt importants: la Generalitat de Catalunya i l'Ajuntament de Barcelona. 

L'Ajuntament, a l'edat mitjana era també un ajuntament. 

El Palau de la Generalitat de Catalunya és la seu oficial del sistema institucional en què s'organitza políticament l'autogovern de Catalunya. Durant l'Edat Mitjana aquesta edificació no existia. 

Observem que a la seva façana moderna s'hi exposa una escultura de Sant Jordi, el patró de Catalunya. 

Al seu balcó s'hi van esdevenir molt fets històrics importants per als catalans. Allí, el 14 d'abril del 1931 en Lluís Companys va proclamar la república. També el 23 d'octubre del 1977 en Josep Terradelles (president de la generalitat exiliat durant la dictadura franquista) va tornar a la seva terra i va dir la famosa frase tant coneguda pel poble català: "ciutadans de Catalunya, ja sóc aquí!"

Palau de la Generalitat de Catalunya

Ajuntament de Barcelona

BARRI GÒTIC (4)

Paral·lel al carrer on vam anar hi havia el Jaume I, que ens deixà a la plaça de l’Àngel. Per aquí passa la Via Laietana. Els Laietans foren un poble iber que habitava la part de costa al sud del riu Llobregat fins a la Tordera. Aquesta via és la més moderna de la zona, ja que va ser oberta per tal d’unir l’Eixample amb el port. Després vam anar al carrer de l’Argenteria. Aquest carrer era l’antic carrer del mar i s’hi establiren les més antigues famílies d’orfebres de la ciutat. En els números 64-66 havíem de buscar una plaça a la façana, però no hi era. Una noia ens va explicar que havien reformat feia 3 anys i que l’havien tret. Al final del carrer ens trobàrem l’església de Santa Maria del Mar, aquesta església construïda entre els anys  1329 i 1383 fou el centre espiritual i social del barri de la Ribera.

Donant la volta a l’església vam veure que hi havia com una placeta, i a la banda del carrer hi havia una barana de marbre. Ens va situar i ens trobàvem al Fossar de les Moreres, que és actualment una plaça on hi ha un memorial de guerra pels morts que hi va haver en el Setge de Barcelona al 1714, en el marc de la Guerra de Successió Espanyola. A la inscripció del mur hi havia escrit ‘Al fossar de les moreres no s’hi enterra cap traïdor; fins perdent nostres banderes, serà l’urna de l’honor. Als màrtirs de 1714’. Aquets últims foren les víctimes que defensaren la ciutat durant el Setge. El peveter que hi ha al mig de la plaça el es va inaugurar el 11 de Setembre el 2007. Des de l'abril de 2002, l'associació Memorial 1714 col·loca un ram de flors amb la bandera catalana cada diumenge al migdia al recipient que es troba al peveter. Vàrem preguntar als comerciants de la zona el que pensaven del peveter i ens van dir que els agradava molt perquè atreia molt turisme i així compraven a les tendes.

Tot seguit vam anar al Palau Dalmases, que és un lloc on es fan espectacles musicals, com òpera, flamenco.. 

A continuació vam anar al Palau de Berenguer d'Aguilar, que és la seu de l'actual Museu Picasso. A la planta baixa vam trobar unes antigues sitges que és feien servir per posar el menjar com si fossin neveres.

Enfront, al número 12, havíem de trobar la col·lecció Rocamora del Museu Tèxtil i d'Indumentària, al Palau del Marquès del Llió, però estava tancat i  només hi havia un tros de tela blava enganxada a la porta.

Després vam anar al carrer d’Assaonadors, els qui tenien com a professió ‘assaonar’’, tenien com a ofici assaonar les pells animals ja netes fins a fer-ne cuir.

A l’altra banda de l’església trobarem el carrer de Carder, aquest carrer estava tot dedicat a la indústria tèxtil, s’hi trobaven els Assaonadors, Blanqueria, Flassaders, etc. A mà esquerra estava el carrer de Giralt el Pellisser, que era Pellisser, és a dir, Menestral que manufacturava i venia pells de luxe, diferenciat del banquer i de l’assaonador.

Al final del recorregut, vam anar a parar al magnífic Palau de la Música Catalana.

L'estil d'aquest és el modernisme i el seu arquitecte és Lluís Domènech i Montaner.

El nom que rep el nou edifici és 'Petit Palau', i entre les dues façanes la diferència és que  la vella és modernista i de relleu té un arbre i la nova és moderna i hi ha representat Sant Jordi amb el poble. El motiu pel que l'han ampliat es per afegir més espai, per fer més concerts i sobretot per estendre la sala modernista.