BARRI GÒTIC (1)

Barcelona és un vell arbre el qual el seu tronc s'ha anat engrossint al llarg de dos mil anys d'història. Al cor d'aquest tronc es troba ara el Barri Gòtic. Els carrers d'aquesta zona, situada a la dreta de la Rambla segons es camina des del port en direcció a la plaça Catalunya, són estretes. Degut a això, els seus edificis, amb la petxada del temps i la humitat gravades a les façanes, estan banyats per la llum tènue i daurada, que frega les calçades poques hores al dia. Aquesta ciutat d'una època antiga, reflecteix de la puixança catalana al llarg i ample del món mediterrani, manté en peu un important nucli urbà, un conjunt monumental poblat per grans edificacions. Entre elles, cal destacar la catedral de la ciutat i el Palau Reial Major - símbols, respectivament, dels poders religiosos i terrenal -, encara en bones condicions d'ús. Al Palau de la Generalitat, seu del govern Català, i l'Ajuntament, seu del Govern de la ciutat, o la bella església Gòtica del Pi o la de Sant Felip Neri ... Al costat d'aquests edificis capdavanters, el barri gòtic conserva una vitalitat secular. Una vitalitat antany encarnada i sustentada pels diversos gremis artesans - sabaters, sastres, calders, argenters, velers, etc - que van treballar i van viure en els seus carrers apartats, i que en moltes ocasions els van donar el seu nom. Una vitalitat que avui representen - hi ha  vegades augmenten - els comerços, bars, restaurants i hotels instal · lats en els seus històrics edificis, un constant fluix de visitants forcans.

Passeig pel Barri Gòtic: hi ha vida més enllà del Corte Inglés - Plaça Catalunya?

Ens situem al bell mig de la plaça de Catalunya. Ens hi fixem i cap a la banda de muntanya pugen dos dels passeigs més bells de la ciutat: la Rambla de Catalunya i el Passeig de Gràcia. 

La Plaça de Catalunya és el cor de Barcelona, encara que un xic empastifat de detritus de coloms. Ens hi fixem en els edificis que l'envolten i descobrim que a dalt de tot de l'edifici d'un important banc, es troba la representació d'un déu greco-romà: Hemes. Es reconeix perquè als seus peus duu unes ales per poder volar i enviar els missatges al seu pare: Zeus. També duu la bara amb les dues serps que servia per portar les ànimes al infern.

Del actual cor de la ciutat al de la ciutat antiga. Hem cregut oportú fer un viatge al passat de Barcelona maregat-nos pels carrers del barri Gòtic. 

Abans d'iniciar el recorregut ens apropem a la Plaça Catalunya, on trobem una escultura. Està dedicada a Francesc Macià, un militar, polític independentista català i President de la Generalitat de Catalunya conegut popularment com l'Avi. Proclamà la República Catalana com a estat integrant de la Federació Ibèrica.

Políticament, va virar d'un inicial regeneracionisme d'Espanya a la defensa de la República Catalana. Al terra podem trobar una inscripció amb les següents paraules:

"Essent President de la Generalitat de Catalunya, al molt honorable Senyor Jordi Pujol i Soley. Fou inaugurat aquest monument el 25 de Decembre de 1991"

Anem cap a l'esquerra, direcció al Hard Rock Cafè, però no perquè sigui cap meravella - fa honor a la plaça -, sinó perquè al costat hi ha un carreró molt petit que, tot i que no ho sembli, té sortida. Conté una petita placeta amb el nom de Ramon Amadeu.

Ramon Amadeu va néixer a Barcelona el 1745. Va residir en aquesta ciutat fins al 1809, que va fugir perseguit pels francesos a Olot, on va fer imatges, sent les més notables un Sant Crist i La Verge del primer dolor de Castelló d'Empúries i una Verge de la Pietat.

Va modelar a més un sens fi de precioses figuretes per a naixements (col·lecció Gelabert, a Olot)

El Museu d'Història de Barcelona conserva diverses obres seves o que li són atribuïdes, entre les quals diverses figures de pessebre i el bust de Pere Virgili portant els plànols del col·legi de cirurgia de Barcelona.

Va morir a Barcelona el 1821.

L'església que ara tenim al davant és la de Santa Anna. Per mala fortuna, quan nosaltres vam estar-hi, l'esglesia estava tancada.

En front trobem una arcada, que ens porta fins al carrer de Santa Anna, trencant a la dreta i, tot seguti, cap a l'esquerra, pel carrer de Bertrellans - on hi ha 7 fanals- arribem a la plaça de la vila de Madrid. Aqui val la pena que ens detinguem un moment per veure les restes de la necròpolis romana que, com era ahbitual, vorejava el camí d'entrada a la ciutat.