Seguim al carrer del Bisbe i si mirem a la dreta hi veiem el pont gòtic que és el que concreta el Palau de la Generalitat amb l'església de Santa Creu.
A l'esquerra comença el carrer de la Pietat. En aquest carrer hi ha una escultura en relleu amb un escrit que hi posa: “Apel·les mestres nascut al cor de Barcelona ha rebut l’homenatge de la ciutat i de tot Catalunya. Les corporacions artístiques es complauen a recordar-ho. 1935”.
Al Portal de la Pietat de la Catedral podem observar un arc que envolta el timpà on hi apareix la representació de la Verge Maria plorant la mort de Jesús.
Mirant cap a munt, veiem les gàrgoles que sobresurten horitzontalment de l'absis de la Catedral. Són les que adornen i atreuen les mirades dels turistes. Aquestes gàrgoles, situades als absis, tenen forma de diferents animals.
Seguim amb la Catedral de Barcelona, que és un monument històric artístic nacional des del novembre del 1929.
Aquesta edificació religiosa d'estil gòtic, és una construcció del segle XIII-XV dedicada a la Santa Creu i a Santa Eulàlia, patrona de Barcelona.
L'edificació actual va ser construïda sobre l'antiga catedral d'estil romànic, i encara abans que aquesta una de paleocristiana.
La dedicació a Santa Eulàlia es coneix des del 887 quan el bisbe Frodoi va localitzar les restes de la santa i les va traslladar solemnement a la catedral.
Un cop acabada la nostre visita per la famosa catedral barcelonina, anem en busca de la casa dels Canonges. Com és d'imaginar, el seu nom és degut als propietaris de la vivenda. Els Canonges són dignitaris dins l'església catòlica, membres d'un capítol d'una catedral o d'una col·legiata.
Girem a la dreta i acabem, al carrer de Paradís on al fons hi ha les restes de l'antic Temple romà.
A l'interior s'hi conserven en perfecte estat unes columnes romanes molt antigues, del segle 1 A.C.
Aquest monument tan històric està recollit al Centre Escurcionista de Catalunya. No podem evitar fixar-nos en una placa que hi ha al mur on s'hi pot veure una commemoració a Joan Amades i Gelats, pel centenari de la mort d'aquest folklorista.
Passem de les antigues columnes al Palau del Lloctinent. Un lloctinent era, feia dècades, un tintent de l'exèrcit.
Anem resolent les qüestions gràcies a la placa d'informació del Palau. En ella hi diu que els lloctinents conservaven els documents dels comptes de Barcelona. Hi trobem molta informació dels lloctinents però no aconseguim trobar perquè fins el 1994 aquest Palau era la seu de l'Arxiu de la Corona de Aragó.
Decebudes, sense trobar la informació aprofitem l'ocasió per fer un breu descans i esmorzar assegudes als esglaons de la porta que dona pas a la plaça del Rei.
No tenim gaire temps així que decidim aixecar-nos i continuar la feina amb l'entrepà a la mà.
A la plaça del Rei hi podem observar el Museu d'història de Barcelona. El Saló del Tinell a la Edat Mitjana era on s'hi reunien tots els reis i reines habitualment.
Aquesta plaça va presenciar un acte històric molt important: Colom, després de tornar del seu viatge a Amèrica, va ser rebut pels reis del moment en aquest lloc.
Puguem pel carrer Veguer per arribar a la plaça de Sant Jaume. Aquest carrer té el nom d'una persona que feia les demarcacions territorials en l'edat mitjana a Catalunya. Una vegueria era la demarcació territorial de Catalunya.
El Veguer ens deixa a la baixada de la Llibreteria i si puguem una mica a mà dreta arribem al que és considerat el cor polític de Catalunya, la famosa Plaça de Sant Jaume. Ens referim a "cor polític" metafòricament dient que era l'indret on hi havia l'activitat política més important de la nostra terra.
Aquesta plaça és la cruïlla dels antics Cardo i Decumanus que són els noms dels carrers principals de les ciutats romanes. El Cardo que era el carrer més important i anava de nord a sud, correspon als actuals Llibreteria i carrer del Call, i el Decumanus als carrers del Bisbe i de la Ciutat. Aquí mateix hi havia el Forum de l'antiga Barcino, és a dir, el seu centre polític, religiós i administratiu, si fa no fa com ara, dos mil anys després.
Com podem apreciar amb un cop d'ull a la plaça és que ens trobem davant dos edificis molt importants: la Generalitat de Catalunya i l'Ajuntament de Barcelona.
L'Ajuntament, a l'edat mitjana era també un ajuntament.
El Palau de la Generalitat de Catalunya és la seu oficial del sistema institucional en què s'organitza políticament l'autogovern de Catalunya. Durant l'Edat Mitjana aquesta edificació no existia.
Observem que a la seva façana moderna s'hi exposa una escultura de Sant Jordi, el patró de Catalunya.
Al seu balcó s'hi van esdevenir molt fets històrics importants per als catalans. Allí, el 14 d'abril del 1931 en Lluís Companys va proclamar la república. També el 23 d'octubre del 1977 en Josep Terradelles (president de la generalitat exiliat durant la dictadura franquista) va tornar a la seva terra i va dir la famosa frase tant coneguda pel poble català: "ciutadans de Catalunya, ja sóc aquí!"
 |
| Palau de la Generalitat de Catalunya |
 |
| Ajuntament de Barcelona |
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada