BARRI GÒTIC (4)

Paral·lel al carrer on vam anar hi havia el Jaume I, que ens deixà a la plaça de l’Àngel. Per aquí passa la Via Laietana. Els Laietans foren un poble iber que habitava la part de costa al sud del riu Llobregat fins a la Tordera. Aquesta via és la més moderna de la zona, ja que va ser oberta per tal d’unir l’Eixample amb el port. Després vam anar al carrer de l’Argenteria. Aquest carrer era l’antic carrer del mar i s’hi establiren les més antigues famílies d’orfebres de la ciutat. En els números 64-66 havíem de buscar una plaça a la façana, però no hi era. Una noia ens va explicar que havien reformat feia 3 anys i que l’havien tret. Al final del carrer ens trobàrem l’església de Santa Maria del Mar, aquesta església construïda entre els anys  1329 i 1383 fou el centre espiritual i social del barri de la Ribera.

Donant la volta a l’església vam veure que hi havia com una placeta, i a la banda del carrer hi havia una barana de marbre. Ens va situar i ens trobàvem al Fossar de les Moreres, que és actualment una plaça on hi ha un memorial de guerra pels morts que hi va haver en el Setge de Barcelona al 1714, en el marc de la Guerra de Successió Espanyola. A la inscripció del mur hi havia escrit ‘Al fossar de les moreres no s’hi enterra cap traïdor; fins perdent nostres banderes, serà l’urna de l’honor. Als màrtirs de 1714’. Aquets últims foren les víctimes que defensaren la ciutat durant el Setge. El peveter que hi ha al mig de la plaça el es va inaugurar el 11 de Setembre el 2007. Des de l'abril de 2002, l'associació Memorial 1714 col·loca un ram de flors amb la bandera catalana cada diumenge al migdia al recipient que es troba al peveter. Vàrem preguntar als comerciants de la zona el que pensaven del peveter i ens van dir que els agradava molt perquè atreia molt turisme i així compraven a les tendes.

Tot seguit vam anar al Palau Dalmases, que és un lloc on es fan espectacles musicals, com òpera, flamenco.. 

A continuació vam anar al Palau de Berenguer d'Aguilar, que és la seu de l'actual Museu Picasso. A la planta baixa vam trobar unes antigues sitges que és feien servir per posar el menjar com si fossin neveres.

Enfront, al número 12, havíem de trobar la col·lecció Rocamora del Museu Tèxtil i d'Indumentària, al Palau del Marquès del Llió, però estava tancat i  només hi havia un tros de tela blava enganxada a la porta.

Després vam anar al carrer d’Assaonadors, els qui tenien com a professió ‘assaonar’’, tenien com a ofici assaonar les pells animals ja netes fins a fer-ne cuir.

A l’altra banda de l’església trobarem el carrer de Carder, aquest carrer estava tot dedicat a la indústria tèxtil, s’hi trobaven els Assaonadors, Blanqueria, Flassaders, etc. A mà esquerra estava el carrer de Giralt el Pellisser, que era Pellisser, és a dir, Menestral que manufacturava i venia pells de luxe, diferenciat del banquer i de l’assaonador.

Al final del recorregut, vam anar a parar al magnífic Palau de la Música Catalana.

L'estil d'aquest és el modernisme i el seu arquitecte és Lluís Domènech i Montaner.

El nom que rep el nou edifici és 'Petit Palau', i entre les dues façanes la diferència és que  la vella és modernista i de relleu té un arbre i la nova és moderna i hi ha representat Sant Jordi amb el poble. El motiu pel que l'han ampliat es per afegir més espai, per fer més concerts i sobretot per estendre la sala modernista.