Hola som la Clara, la Nora, la Ona i la Inna, formen el grup 2 i en aquest blog us explicarem la nostra experiència pels carrers de Barcelona, passant desde les Rambles, cap al Barri Gòtic, Monjuic i finalment a l'Eixample. Benvinguts!

dilluns, 16 de juny del 2014

RAMBLES (1) - Per què la Rambla és on és?

La paraula ‘’rambla’’ és un terme d’origen àrab (rámla) que expressa la idea bàsica d’areny o sorral. Segons la definició del diccionari, la paraula rambla té dos significats molt interrelacionats. Per una banda fa referència al ‘’llit de riu o de torrent cobert d’arena o de pedres procedents de les avingudes’’ que interpreta el terra que té forma d’ones de mar, al·ludeix també a un ‘’camí o carrer destinat a passeig’’ que fa referència al fet de passejar per aquesta zona.


Els diferents trams de la Rambla són sis:

  •  Rambla de Canaletes, nom que se li dona per la Font de Canaletes amb la dita de qui veu en aquesta font, torna sempre a Barcelona.
  •  Rambla dels Estudis, nom que li ve donat per un edifici fet a mitjans segle XV, l’Estudi General, o Universitat, aquesta universitat la va fer suprimir Felip V i l’edifici es va convertir en caserna, que es va enderrocar l’any 1843.
  •  Rambla de les Flors (també anomenada Sant Josep, a causa de l’antic convent de Sant Josep), l’únic lloc de la ciutat on es venen flors en el segle XIX: avui dia és un passeig únic en el seu gènere.
  •  Rambla dels Caputxins, és  la rambla del Centre. Té aquest nom per l’antic convent de frares caputxins que hi havia en aquesta zona.
  •  Rambla de Santa Mònica, vestíbul del port, on s’aixeca la parròquia que li dóna nom i que va ser, en el seu temps, convent dels agustins descalços.
  •  Rambla del Mar, és l’últim tram de les Rambles, i el nom l’atribueix perquè aquest desemboca al mar.

Amb tots aquets trams que completen La Rambla fa que tingui 1, 2 kilòmetres de llargària.



A la Rambla vam estar buscant les figures humanes, però no hi havia cap, ja que les havien tret feia uns anys, tot i així, vam trobar dues al port.  Una era una xinesa que ens va deixar fer-li una foto i després hi havia un home de bronze que també ens va deixar fer-li la foto. Feien un espectacle que consistia en no moure’s i quan li donaves una moneda et picaven  l’ull.


           

Mapa del nostre recorregut:





Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada