Hola som la Clara, la Nora, la Ona i la Inna, formen el grup 2 i en aquest blog us explicarem la nostra experiència pels carrers de Barcelona, passant desde les Rambles, cap al Barri Gòtic, Monjuic i finalment a l'Eixample. Benvinguts!
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Clara. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Clara. Mostrar tots els missatges

diumenge, 29 de juny del 2014

Presentació

Benvinguts al nostre blog, som les noies del grup 2, i aquesta és la presentació del nostre treball.

En aquest blog reflectirem els nostres descobriments d'aquests quatre dies viscuts per Barcelona, descubrint els llocs més característics, culturals, històrics i els més visitats per turistes. 

Aquest treball està constituït en quatre itineraris:

- Les Rambles

- El barri gòtic

- Montjuïc

- L'eixample


Des de les Olimpiades del 1992 Barcelona s'ha convertit en una de les ciutats més turístiques del món. És coneguda, principalment, per l'arquitectura i el comerç, però també s'ha de fer conéixer com a la principal capital per l'antonomàsia de Catalunya. 

Gaudí, Dalí, Lluís Domènech i Montaner, són uns dels noms que han deixat petjades artístiques a la ciutat. Gràcies a això, Barcelona és una de les 10 ciutats més visitades arreu del món.

Un altre avantatge de la ciutat és que posseeix platja i port. Aquest fet fa que moltes persones arribin de diferents països amb creuers per gaudir de la seva bellesa.

Un  punt que cal destacar, entre ells, és que Barcelona té un dels millors equips de futbol, el Barça. Això fa que moltes persones d'altres països se sentin atrets per la ciutat.

Els professors ens han lliurat un dossier on hi havien les pautes per poder realitzar les activitats. Esperem que el resultat sigui satisfactori, ja que ens hem centrat molt en aquest projecte.





dijous, 19 de juny del 2014

L'EIXAMPLE (2)



La Pedrera


El día 13 de junio nos encontramos todos los grupos en la Pedrera, para hacer una visita guiada.
Antres de entrar, nos fijamos en el suelo de la calle. Hay baldosas modernistas de forma poligonal.

Esta casa en realidad posee el nombre de Casa Milà, ya que Gaudí la diseñó para la familia Milà.
Antoni Gaudí i Cornet (10 de junio de 1926) fue un arquitecto español) máximo representante del
modernismo catalán
Gaudí fue un arquitecto con un sentido innato de la geometría y el volumen, así como una gran capacidad imaginativa que le permitía proyectar mentalmente la mayoría de sus obras antes de pasarlas a planos. De hecho, pocas veces realizaba planos detallados de sus obras; prefería recrearlos sobre maquietas tridimensionales, moldeando todos los detalles según los iba ideando mentalmente. En otras ocasiones, iba improvisando sobre la marcha, dando instrucciones a sus colaboradores sobre lo que tenían que hacer. Las obras mas destacadas de Barcelona son: La Casa Milà, la Casa Vicens, Casa Batlló i el Parc Güell

La casa de la Pedrera recoge unos elementos artísticos y artesanales. Son formas relacionadas con la naturaleza, ya que la fachada intenta expresar el movimiento de las olas del mar. En las ventanas, se intenta mostrar la forma de unas algas, y la puerta intenta parecerse a la cascara de una tortuga. La mayoría de la estructura de la Pedrera esta hecha con tonos de color apagados, grises y terrenales.

Actualmente se puede visitar la casa por dentro. La primera planta estaba ocupada por la familia Milà, y se pueden visitar tanto las habitaciones, comedores, baños, el patio interior, el desván y la terraza. Hoy en día aun hay gente que vive en la Pedrera.

Las ventanas tienen una forma más o menos geometrica, de forma cuadrada situada en la fachada de los edificios. Otro elemento de forma geométrica son las columnas, cilíndricas y situadas tanto en el exterior como en el interior de la casa. Finalmente los arcos que forman el desván son desiguales entre ellos pero de forma geométrica.

La característica principal por la cual se distingue la Pedrera de los otros edificios es la forma de la fachada. Una forma ondulada imitando las olas del mar, poseyendo en la parte mas alta de la casa unas torres en forma de soldados.

Subimos por el Passeig hasta la Diagonal y giramos a la derecha. Observando la preciosa edificación que tenemos delante, nos damos cuenta de que se trata de la Casa de les Punxes. Su arquitecto fue Josep Puig i Cadafalch. Su nombre es ese ya que todas sus tejados acaban en forma de cono, y la parte superior de todo el edifico esta recubierto de pinchos.

Seguimos por la Diagonal llegando hasta la calle Pau Claris, observando a la banda del mar la casa del baró de Quadres. Entramos y nos informamos de que su función actual es un instituto publico por parte de la Generalitat y el Ayuntamiento.
Continuamos hasta la calle del Bruc, giramos a la derecha hasta la calle Valencia, y entre estas calles hay un edificio muy curioso con una placa en la fachada en la que pone: "Consevatori Superior Municipal de Musica, del arquitecte Antoni de Falguera i Sivilla, 1876-1945"

Seguimos hasta la calle del Almirall, (Oficial general de la marina d
e guerra) Roger de Llúria (Se acentúa en catalán porque es esdrujula) y giramos a la izquierda, mirando con atención a las esquinas. El modernismo catalán tuvo una amplia difusión en todas las capas sociales, y una buena muestra de esta es la extraordinaria cantidad de obras populares marcadas por el estilo modernista. Al llegar a la calle Aragon, encontramos una iglesia gótica de la Concepción. Entramos en el claustro, por la calle de Llúria y en los paneles informativos encontramos su historia.
Era un antiguo convento de Jonqueres, y se construyó en el siglo 14 15 y 16. Fue trasladada en el año 1888, para las nuevas reformas del convento.




dimecres, 18 de juny del 2014

MONTJUIC (3)

A la derecha, las escaleras mecánicas nos llevan al Estadio Olímpico de Montjuïc. Despues no hemos tenido problema para encontrar las siguientes pautas de información


Se inauguró en el 1929 y lo diseñó el arquitecto Lluis Companys.



La celebración en Barcelona de los Juegos Olímpicos de 1992 permitieron su remodelación a cargo del equipo de arquitectos Correa-Milà-Margarit-Buixadé y con la participación del italiano Gregotti. 
Fue reformado para acoger los Juegos Olímpicos de Barcelona'92. 
En 1989 fue reinaugurado con motivo de la Copa del Mundo de Atletismo, tres años antes de los Juegos, y fue testigo de las ceremonias de inauguración y de clausura de los Juegos Olímpicos de 1992, el mayor evento que acogió.



El Palau Sant Jordi fue el principal pabellón cubierto de los Juegos Olímpicos de Barcelona 1992, acogiendo las finales de las competiciones de gimnasia. 

Acoge regularmente espectáculos deportivos de todo tipo, desde baloncesto hasta exhibiciones de motocross, incluyendo deportes no habituales de practicar en pabellones no especializados como la natación.



La Torre de comunicaciones de Montjuic, conocida popularmente como Torre Calatrava, es obra del arquitecto e ingeniero valenciano Santiago Calatrava y fue construida entre 1989 y 1992 en el anillo olímpico de Montjuïc en Barcelona (Cataluña) con motivo de los Juegos Olímpicos del '92. La promotora de la construcción de la torre fue la empresa Telefónica, y por eso también ha sido denominada Torre Telefónica.


Des de el Palau Nacional giramos en dirección al Museo Etnológico, llegando a una pequeña fuente conocida por todos los catalanes. Justo delante hay un estanco rodeado de árboles con una escultura al fondo.

El nombre de esta fuente es "La Font del Gat" que acoge una famosa canción:


"Baixant de la Font del Gat 

una noia, una noia; 
baixant de la Font del Gat 
una noia i un soldat. 
Pregunteu-li com se diu, 
Marieta, Marieta, 
pregunteu-li com se diu, 
Marieta, del ullviu."



Seguimos bajando por el paseo de Santa Madrona, y encontramos una señal a mano derecha donde pone Teatre Grec. Aunque lo encontramos cerrado. Al terminar la Guerra Civil, el teatro quedó abandonado hasta su reinauguración en 1952 con Edipo rey, también de Sófocles, manteniendo un ritmo de representaciones durante el verano. 

Entre los años 1969 y 1972 estuvo cerrado. Entre 1973 y 1975 fue gestionado de forma privada, pasando nuevamente a manos municipales en 1976, en que se celebró la primera edición del Festival Grec, con representaciones cada año excepto en 1978.
Actualmente el Teatro Griego funciona en verano, al aire libre. Al rededor podemos encontrar unos preciosos jardines, "Els jardins de les escultures".


dilluns, 16 de juny del 2014

Presentació de les Rambles

Per començar amb bon peu, el dia 10 de juny a les 8 del matí ja estàvem en marxa. Ens havíem de reunir amb els professors a la Font de Canaletes a les 9, per tant, varem agafar el trambaix, tot parant en Zona Universitària i a continuació vam prendre el metro a la L3, baixant a Liceu. 

Arribades a les Rambles, ens varem recórrer tot el passeig fins que vam distingir als altres grups de la Mallola. Seguidament, els professors van arribar, van pasar llista i vam poder començar el nostre recorregut. 

Hem de confesar que, des de un principi, anàvem atabalades i molt nervioses, ja que haviem de respondre moltes preguntes en molt poc temps. Caminavem de presa, sense parar i inquietes, intentant respondre el màxim de questions possibles, en temps rècords. Al cap d'una hora ja estàvem agotades. El sol, cada vegada més alt, ens complicava la feina, i vam haver de parar per comprar una ampolla d'aigua ben freda. Les hores passaven i el dossier s'anava completant, tot hi que algunes preguntes no les vam poder realitzar. El dossier estava ambientat 5 anys enrere, i moltes coses, com per exemple el museu MACBA no el vam poder visitar, ja que els dimarts està tancat. Tampoc vam poder entrar a la Església de Betlem, perquè no deixaven entrar a persones vestides amb pantalons curts i tirants, així que vam haver de buscar la informació per altres fonts.

Una anècdota que volem destacar és un petit entrabanc amb una borratxa. Estàvem a la Plaça Reial fent fotografies a la font, quan l'Ona va voler rodejar-la per buscar una placa al terra. Sense voler, va trepitjar una part del terra que la borratxa estava mullant, i la dona va començar a escridassar-la tot perseguint-la. Vam marxar corrents d'aquella plaça mentre la borratxa ens insultava.

Poc a poc vam acavar tot el dossier, arribant a la zona del port. Havíem de caminar fins l'altre punta per poder arribar al Palau del Mar, recorrent el port durant mitja hora. Al arribar-hi, ens van respondre dues preguntes i al mirar el rellotge, ens vam adonar que arrivàbem tard a la quedada amb els professors.
Havíem quedat tots els grups a les 12:15 i en aquells moments eren les 12:30. Vam mirar tots els nostres mòbils i ningun professor ens havía trucat. Vam decidir trucar a la Mallola, i avisar de que el grup 2 arrivaria tard a la estàtua de la Pitarra. Al arribari, eren les 12:45, i no hi havia cap professor. Al tornar a trucar a l'institut, el Jose ens va dir que ens marxessim a casa. Els professors s'havien oblidat de nosaltres, pensant-se que ja havíem passat pel punt de trobada, ja que ens havien vist durant el recorregut. Ens van possar bona nota de puntualitat, i ens van demanar perdó per haver-se descuidat del nostre grup.


Al arribar a Esplugues, vam donar per acabat el primer dia de Crèdit, i finalitzant els últims detalls de la informació recaptada, vam decidir descansar d'un dia agotador i  molt acalorat.





RAMBLES (4) - De la Paça Reial a aquell que descobrí Amèrica




Arribades al final de la Rambla, ens vam ensopagar amb l'edifici de les Drassanes, que són les més grans i completes que hi ha a tot el món. Les Drassanes són instal·lacions on es construeixen o reparen vaixells. Nombrosos ports catalans, valencians i balears tenien drassanes, la major part d'elles organitzades a les platges, a l'aire lliure i amb lleugers rafals. Les ciutats de Barcelona i València van disposar, però, d'unes imposants drassanes de construcció sòlida i permanent. Aquests edificis gegantins va començar a bastir-se, en el cas de Barcelona, a les acaballes del segle XIII, cap al 1283.




Actualment s'ha convertit en la seu del Museu Marítim de Barcelona, on encara conté l'estil Gòtic-Civil de les Drassanes.

Tot seguint el recorregut, ens vam apropar als peus del gran monument a Colom, reflexionant una mica. Colom senyalava cap a terra desconeguda, volia descobrir les Índies, però va arribar a Amèrica. Tot i axí el dit no senyala cap a ninguna de les dues bandes. Hi han hagut moltes polèmiques des de fa anys sobre la direcció en la qual el dit senyala, molts diuen que només senyala el mar, uns altres esmenten que senyala a Génova, la seva ciutat natal, i d'altres diuen que senyala a la platja de Mallorca. Ara bé, no se sap la resposta exacta. 


***Del Govern Militar fins al Palau de Mar
Barcelona és sens dubte des de temps immemoriables una ciutat oberta al mar. Al passeig més antic de la Rambla s'hi ha afegit, des de fa uns anys, un nou tram que ens endinsa mar enllà.
Només arribar al port, ens trobem amb unes embarcacions que passegen des de 1888 els barcelonins i els visitants pel port de Barcelona: "Les Golondrines"
Traveçant el pont arribem a l'altre zona del port, on 20 anys enrere hi havien uns magatzems i una estació marítima.



Al arribar a Palau de Mar, ens informem de que consta d'una entitat a la seva seu: El Centre d'Història Contemporània dintre del Museu d'Història de Catalunya.











diumenge, 15 de juny del 2014

BARRI GÒTIC (1)

Barcelona és un vell arbre el qual el seu tronc s'ha anat engrossint al llarg de dos mil anys d'història. Al cor d'aquest tronc es troba ara el Barri Gòtic. Els carrers d'aquesta zona, situada a la dreta de la Rambla segons es camina des del port en direcció a la plaça Catalunya, són estretes. Degut a això, els seus edificis, amb la petxada del temps i la humitat gravades a les façanes, estan banyats per la llum tènue i daurada, que frega les calçades poques hores al dia. Aquesta ciutat d'una època antiga, reflecteix de la puixança catalana al llarg i ample del món mediterrani, manté en peu un important nucli urbà, un conjunt monumental poblat per grans edificacions. Entre elles, cal destacar la catedral de la ciutat i el Palau Reial Major - símbols, respectivament, dels poders religiosos i terrenal -, encara en bones condicions d'ús. Al Palau de la Generalitat, seu del govern Català, i l'Ajuntament, seu del Govern de la ciutat, o la bella església Gòtica del Pi o la de Sant Felip Neri ... Al costat d'aquests edificis capdavanters, el barri gòtic conserva una vitalitat secular. Una vitalitat antany encarnada i sustentada pels diversos gremis artesans - sabaters, sastres, calders, argenters, velers, etc - que van treballar i van viure en els seus carrers apartats, i que en moltes ocasions els van donar el seu nom. Una vitalitat que avui representen - hi ha  vegades augmenten - els comerços, bars, restaurants i hotels instal · lats en els seus històrics edificis, un constant fluix de visitants forcans.



Passeig pel Barri Gòtic: hi ha vida més enllà del Corte Inglés - Plaça Catalunya?
Ens situem al bell mig de la plaça de Catalunya. Ens hi fixem i cap a la banda de muntanya pugen dos dels passeigs més bells de la ciutat: la Rambla de Catalunya i el Passeig de Gràcia. 

La Plaça de Catalunya és el cor de Barcelona, encara que un xic empastifat de detritus de coloms. Ens hi fixem en els edificis que l'envolten i descobrim que a dalt de tot de l'edifici d'un important banc, es troba la representació d'un déu greco-romà: Hemes. Es reconeix perquè als seus peus duu unes ales per poder volar i enviar els missatges al seu pare: Zeus. També duu la bara amb les dues serps que servia per portar les ànimes al infern.

Del actual cor de la ciutat al de la ciutat antiga. Hem cregut oportú fer un viatge al passat de Barcelona maregat-nos pels carrers del barri Gòtic. 


Abans d'iniciar el recorregut ens apropem a la Plaça Catalunya, on trobem una escultura. Està dedicada a Francesc Macià, un militar, polític independentista català i President de la Generalitat de Catalunya conegut popularment com l'Avi. Proclamà la República Catalana com a estat integrant de la Federació Ibèrica.

Políticament, va virar d'un inicial regeneracionisme d'Espanya a la defensa de la República Catalana. Al terra podem trobar una inscripció amb les següents paraules:


"Essent President de la Generalitat de Catalunya, al molt honorable Senyor Jordi Pujol i Soley. Fou inaugurat aquest monument el 25 de Decembre de 1991"


Anem cap a l'esquerra, direcció al Hard Rock Cafè, però no perquè sigui cap meravella - fa honor a la plaça -, sinó perquè al costat hi ha un carreró molt petit que, tot i que no ho sembli, té sortida. Conté una petita placeta amb el nom de Ramon Amadeu.


Ramon Amadeu va néixer a Barcelona el 1745. Va residir en aquesta ciutat fins al 1809, que va fugir perseguit pels francesos a Olot, on va fer imatges, sent les més notables un Sant Crist i La Verge del primer dolor de Castelló d'Empúries i una Verge de la Pietat.


Va modelar a més un sens fi de precioses figuretes per a naixements (col·lecció Gelabert, a Olot)

El Museu d'Història de Barcelona conserva diverses obres seves o que li són atribuïdes, entre les quals diverses figures de pessebre i el bust de Pere Virgili portant els plànols del col·legi de cirurgia de Barcelona.

Va morir a Barcelona el 1821.


L'església que ara tenim al davant és la de Santa Anna. Per mala fortuna, quan nosaltres vam estar-hi, l'esglesia estava tancada.



En front trobem una arcada, que ens porta fins al carrer de Santa Anna, trencant a la dreta i, tot seguti, cap a l'esquerra, pel carrer de Bertrellans - on hi ha 7 fanals- arribem a la plaça de la vila de Madrid. Aqui val la pena que ens detinguem un moment per veure les restes de la necròpolis romana que, com era ahbitual, vorejava el camí d'entrada a la ciutat.



GLOSSARI BARRI GÒTIC



Paraules amb l'aparició "dic"

Detritus: Producte resultant de l'esmicolament, la desintegració, d'un cos sòlid.

Claustre: Recinte, normalment quadrat, voltat de murs amb galeries cobertes i obertes vers el pati, que serveix de centre i comunicació a les principals dependències d'un monestir, d'una catedral, etc. 

Necròpoli: Cementiri d'època prehistòrica o antiga. 

Llòbrec:Fosc, tenebrós.
Criteri: Norma per a jutjar una cosa. 
Deixebla: Persona que segueix la doctrina d'algú. Persona que rep l'ensenyament d'un mestre.
Cura: Atenció a vetllar pel bé o pel bon estat d'algú o d'alguna cosa, a fer alguna cosa com cal. 

Bohèmia: De Bohèmia (regió de la República Txeca) o de la corona de Bohèmia. Artista que mena una vida precària i desordenada, deslligat de les convencions socials.

Sinagoga: Assemblea de culte de fidels jueus. La comunitat jueva; judaisme.

Timpà: A l'edat mitjana, espai semicircular que constitueix la part superior d'una portalada romànica o gòtica, amb decoració escultòrica. 
Gàrgoles: Canal sortint, per on vessa, a distància de la paret, l'aigua de pluja que cau sobre la teulada, la coberta, etc., d'un edifici.
Esmunyiu:Lliscar, passar, escórrer-se, per una estretor. 
Emblemàtic: Relatiu o pertanyent a un emblema.
Eixam: Gran munió de persones, animals o coses.
Orfebres: Artista que treballa objectes d'or, argent i altres metalls preciosos. Persona que ven aquests objectes
Munió: Gran nombre de persones, d'animals o de coses.
Policromada: Pintada de diferents colors.