Hola som la Clara, la Nora, la Ona i la Inna, formen el grup 2 i en aquest blog us explicarem la nostra experiència pels carrers de Barcelona, passant desde les Rambles, cap al Barri Gòtic, Monjuic i finalment a l'Eixample. Benvinguts!
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Ona. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Ona. Mostrar tots els missatges

diumenge, 29 de juny del 2014

Presentació

Benvinguts al nostre blog, som les noies del grup 2, i aquesta és la presentació del nostre treball.

En aquest blog reflectirem els nostres descobriments d'aquests quatre dies viscuts per Barcelona, descubrint els llocs més característics, culturals, històrics i els més visitats per turistes. 

Aquest treball està constituït en quatre itineraris:

- Les Rambles

- El barri gòtic

- Montjuïc

- L'eixample


Des de les Olimpiades del 1992 Barcelona s'ha convertit en una de les ciutats més turístiques del món. És coneguda, principalment, per l'arquitectura i el comerç, però també s'ha de fer conéixer com a la principal capital per l'antonomàsia de Catalunya. 

Gaudí, Dalí, Lluís Domènech i Montaner, són uns dels noms que han deixat petjades artístiques a la ciutat. Gràcies a això, Barcelona és una de les 10 ciutats més visitades arreu del món.

Un altre avantatge de la ciutat és que posseeix platja i port. Aquest fet fa que moltes persones arribin de diferents països amb creuers per gaudir de la seva bellesa.

Un  punt que cal destacar, entre ells, és que Barcelona té un dels millors equips de futbol, el Barça. Això fa que moltes persones d'altres països se sentin atrets per la ciutat.

Els professors ens han lliurat un dossier on hi havien les pautes per poder realitzar les activitats. Esperem que el resultat sigui satisfactori, ja que ens hem centrat molt en aquest projecte.





dijous, 19 de juny del 2014

L'EIXAMPLE (3)

Sin dejar esta calle, vamos a la isla que hay entre las travesias de Consell de Cent i Diputació. Aquí tenemos que buscar una entrada que nos permitirá visitar el interior de una antigua isla de casas de l'Eixample.
Recorremos la calle en busca de esta entrada y como estamos muy sedientas, nos paramos en un bar a comprar una botella grande de agua fría. Pagamos y salimos disparadas para seguir con el itinerario.
Entramos sin problemas admirando la belleza de las fachadas antiguas. Todas las entradas a las casas son de diferentes colores pastel. Nos hacen recordar a las casas inglesas de antiguas pel·liculas. Aqui la gente vivia cómodamente, no havia bares ni si quiera gente alrededor de las viviendas. El ruido, problema importante de muchas casas, era inexistente en esta zona.
Salimos por el pasaje del Permanyer i nos encontramos de nuevo con antiguas viviendas. Estas son parecidas a las anteriores: son adosadas y muy iguales entre ellas, antiguas i con un toque modernista.

Dejamos las viviendas y salimos a la calle de Pau Claris. Pau Claris, fue un cura, pero también se dedicó a la politica. Fue presidente de la Generalidad de Cataluña, y proclamó previa jura de vasallaje, la República Catalana bajo la protección de Luis XIIIy la soberanía de Francia, lo que supuso tras la Paz de los Pirineos la cesión a Francia del Rosellón y la parte norte de la Cerdaña.

Giramos a la derecha y subimos por la calle del Consell de Cent. Otra vez giramos, pero esta vez a la izquierda hasta encontrar el Passeig de Gracia, donde nos dirijiremos a la Casa Batlló. Pocos metros más adelante vemos como un enorme grupo de turistas se amontona en la entrada esperando impacientes poder ver el interior de la edificación.


Mapa de donde se encuentra la casa Batlló:





Nosotras nos acercamos y aprobechamos el momento para llevar a cabo nuestras entrevistas. Hemos decidido, entre todas, que vamos ha realizar cuatro entrevistas en diferentes idiomas, para que cada una tenga la oportunidad de hacerla entera. Los idiomas seran los siguientes: Inglés, Italiano, Francés y Ruso.
Nos ponemos todas a buscar gente que hable esos idiomas, preguntando tímidamente a los turistas. Lo más dificil no son las entrevistas en sí, sino encontrar a personas que hablen el idioma y que esten dispuestas a colaborar con este trabajo.
Si queréis escucharlas y reíros un rato de nuestra forzada pronunciación, podeís encontrar los videos en otra entrada que seguidamente subiremos.



Finalizamos el trabajo de las entrevistas, agotadas, pero sin otra opción que seguir y acabar el itinerario.
Nos encontramos, como antes he mencionado, delante la famosa casa Batlló. Pero en esta isla, llamada la isla de la Discòrdia a causa de la rivalidad entre los propietarios de las casas, no solo podemos apreciar la belleza modernista de la casa Batlló; si echamos un vistazo alrededor vemos que en esta zona también se encuentran la Casa Lleó i Morera, de Lluís Domènech i Montaner, i la casa Ametller, obra de Josep Puig i Cadafalch. Nos quedamos enbobadas observando sus fachadas y se nos olvida el poco tiempo que nos queda para acabar el itinerario de hoy.

La casa Batlló, obra de Antoni Gaudí, se trata de una remodelación integral de un edificio previamente existente en el solar, obra de Emili Sala Cortés. Es un reflejo de la plenitud artística de Gaudí: pertenece a su etapa naturalista (primera década del siglo XX), periodo en que el arquitecto perfecciona su estilo personal, inspirándose en las formas orgánicas de la naturaleza. El arquitecto añadió al antiguo edificio dos pisos, reconstruyó la planta principal y mudó por completa la fachada de la finca. Así logró una arquitectura muy colorista.
 Las lineas curvas dominan la fachada, adornada con elementos de formas orgánicas y con una textura que recuerda brocados y pedrerías. El tejado evoca la piel escamada de un dragón.



La Casa Ametller  es una obra de Puig i Cadafalch fechada a finales del siglo XIX. A la derecha, su línea de cornisa, sobre una fachada en la que se insertan elementos góticos. Es el segundo gran monumento modernista del paseo de Gracia, proyectado entre los años 1898 y 1900. En su pared hay la representación de Sant Jordi.También hay una figura de un héroe que esta ahogando a una serpiente enorme o a un dragon. Esta fgiura hace referencia a hércules, héore de la mitologia griega "matador de dragones".

Escultura de Sant Jordi


Mapa de donde se encuentra la Casa Ametller:




La Casa Lleó i Morera es un edificio modernista del arquitecto Lluís Domènech i Montaner situado en el número 35 del Paseo de Gracia de Barcelona. El proyecto fue un encargo hecho en 1902 por Francesca Morera para reformar la antigua Casa Rocamora construida en 1864. A su muerte, en 1904, su hijo Albert Lleó i Morera continuó las obras y dio nombre a el edificio. La obra finalizó el 10 de marzo de 1905.
Es la única que consiguió el premio del Concurso anual de edificios artísticos otorgado por el Ayuntamiento de Barcelona, en concreto en la edición de 1906.


Mapa de donde se encuentra la Casa Lleó i Morera:


dimecres, 18 de juny del 2014

MONTJUÏC (2)

Hoy, miércoles 12 de junio, iniciamos el tercer día de recorrido por Barcelona. Según el libro, nos toca visitar la famosa montaña de Montjuïc. 
Salimos todas en tram des de la parada de El Pont d'Esplugues i bajamos en Palau Reial para coger el metro. Subimos a la L3 i nos bajamos en España. Des de la boca del metro podemos ver que ya hay gente esperando la llegada de los profesores. Pasamos lista y ya estamos listos para empezar  el día. 

Es una pena que nos hayamos olvidado los prismáticos en casa. Si los tuviéramos podríamos apreciar las vistas más detalladamente.


En la montaña de Montjuïc, entre el punto de encuentro y el Palau Nacional, hay muchas representaciones de personajes de la mitología grecorromana. Debemos encontrar y fotografiar todos los que nos indica el libro. Así que durante el día de hoy, debemos tener los ojos bien abiertos y fijarnos en todos los sitios por donde pasamos por si nos encontramos con alguna estatua.





Antes de subir todas las escaleras hasta el MNAC, debemos girar a la derecha y dirigirnos al Caixa Fòrum. 
Es un centro cultural creado por Caixa d'Estalvis i Pensions de Barcelona dentro de su Obra Social. Esta pensado para todos los públicos y cuenta con una gran oferta social, cultural y educativa.
Está ubicado en la montaña de Montjuïc y ocupa el edificio de la antigua fabrica textil de estilo modernista, proyectada por Josep Puig i Cadafalch.






Después de hablar con el punto de información de Caixa Fòrum, salimos y cogemos las escaleras mecánicas que nos llevan hasta el Palau Nacional. Este palacio fue construido el año 1929 con la finalidad de llevar a cabo la Exposición Internacional de Barcelona. Encontramos el museo del MNAC (Museu Nacional d'Art de Catalunya). 




Saliendo ya del Palau Nacional vamos hacia el "mirador" donde se ve la Av.. M ª Cristina que tiene a ambos lados hay unos edificios que sirven para acoger las paradas para las ferias que se hacen celebran.

Des de nuestra posición, podemos apreciar las vistas de la gran fuente que se encuentra frente al Palau Nacional. Se trata de La Font Màgica.


Encuentra y identifica los personajes mitológicos

Una de las actividades de todos los itinerarios es buscar las ocho estatuas mitológicas que se esconden por barcelona; identificarlas y fotografiarlas.



Afrodita o Venus: La diosa del amor, la belleza y el matrimonio. Es probable que su origen no sea griego sino oriental, de Chipre o de las costas fenicias.









Artemisa o Diana: La diosa de la caza y el reino animal. Hija del dios Zeus y de Latona y hermana gemela de Apolo.

Ares o Marte: Es el dios de la guerra. Hijo de Zeus y de Hera.
Ares o Marte





Heracles o Hércules: Era un semidios hijo de Zeus y de Alcmene. Estaba considerado como el más grande de los héroes míticos.






Atena o Minerva: La diosa de las ciencias y la sabiduría.

Atena o Minerva


Zeus o Júpiter: El dios supremo del Olimpo. Hijo de Cronos (Saturno en la mitología romana) y Rea.





Fauno: Es un ser de la mitología romana, mitad hombre mitad cabra con la cabeza, los brazos y el torso humano pero con las patas, la cola y los cuernos de una cabra. Son seres bondadosos, protectores de la naturaleza y de los pastores y sus rebaños, también era considerado un gran músico.



Mercuri o Hermes: en griego Ερμῆς, es el dios mensajero, el Mercurio de los romanos.
Hermes era hijo de Zeus y Maya, la más joven de las Pléyades. Nació en una caverna de la montaña Cil-lene, el Sur de Arcadia. Era el mensajero de los dioses Olímpicos, de las fronteras y de los viajeros, los pastores, los oradores, del ingenio, de los literatos y poetas, del atletismo, de los pesos y medidas, de los inventos y en general del comercio, de la astucia de los ladrones y los mentirosos.



dilluns, 16 de juny del 2014

RAMBLES (2) - Tot ramblejant


***De la Plaça Catalunya al Teatre Poliorama

Tocant a la Plaça de Catalunya comencem el recorregut des de la part més alta de la Rambla. Aquest tram és força conegut per tots els barcelonins i barcelonines, i també per totes aquelles persones que visiten la ciutat de Barcelona.

El tram en el que ens trobem és anomenat tram de Canaletes. Té aquest nom degut a la font que trobem al principi del passeig; La Font de Canaletes. 



Aquesta font té una dita antiga, incrustada a una placa que podem trobar al terra de les Rambles.
 La dita diu: “Si beveu aigua de la Font de Canaletes, sempre més sereu uns enamorats de Barcelona i per lluny que us n’aneu, tornareu sempre.”


La Font no només corona l’inici de les Rambles, i serveix com a atracció turística, sinó que també és usada per els seguidors del famós equip de futbol de la ciutat: el Futbol Club Barcelona. En ella celebren les victòries del seu club, bevent aigua i festejant els seus triomfs. Celebrar-ho d’aquesta forma és una tradició per als culers. 


Seguidament, comencem a baixar per la Rambla. A la dreta trobem un carrer amb el nom d’un pintor català, el carrer d’en Fortuny, que ens porta a uns dels museus més visitats: MACBA i CCCB.

MACBA (Museu d’Art Contemporani de Barcelona) està dedicat a l'exposició de l'art i les pràctiques culturals contemporànies. Fou declarat museu d'interès nacional per la Generalitat de Catalunya i el seu actual director és Bartomeu Mari. Està a la plaça dels Àngels i va ser fundat el 28 de noviembre del 1995. L’arquitecte d’aquesta construcción és en Richard Meier. L'edifici exterior és molt gran, a més té una escultura en forma de roca irregular. La façana està coberta de vidres blaus. La plaça davant el MACBA és frequentada per skaters que aprofiten les instal·lacions per practicar l’skateboard.




Un cop arribem allà, ens trobem amb un cartell que ens anuncia que el museu roman tancat els dimarts a aquella hora.

Sense poder resoldre les activitats del llibret, no tenim més remei que fer fotos i reunir tota la informació que puguem trobar a les afores del museu.


També visitem el CCCB (Centre de Cultura Contemporània de Barcelona) és un centre cultural situat al barri d'El Raval. Té com a temàtica principal la ciutat i la cultura urbana i com a objectiu vincular el món acadèmic amb la creació i la ciutadania. Aquest edifici organitza i produeix exposicions, debats, festivals, concerts, cicles de cinema, cursos i conferències. Va ser fundat el 25 de febrer del 1994. Antigament, al s.XVIII, era un hospici.

El seu director és en Marçal Sintes. El seu arquitecte, l’Albert Viaplana, va morir fa aproximadament un mes.

 Un cop acabat aquesta recerca, puguem pels carrer dels Àngels i a mà dreta, quan el carrer passa a anomenar-se Montealegre, topem amb la facultat UB (Universitat de Barcelona). A dins podem trobar les facultats de Filosogia, Geografia i Història. 




Barcelona té actualment 7 públiques. Són les següents: 
  • Universitat Ramon Llull
    c. Claravall, 1-3
    08022
    Barcelona
    Tel. 902 053 010
    Fax 93 602 22 49
    http://www.url.cat
  • Universitat Oberta de Catalunya
    Tel. 902 14 11 41
    http://www.uoc.cat
  • Universitat de Barcelona
    Gran Via de les Corts Catalanes, 585
    08007
    Barcelona
    Tel. 93 403 54 17
    Fax 93 403 17 50
    http://www.ub.edu
  • Universitat Politècnica de Catalunya
    c. Jordi Girona, 1-3
    08034
    Barcelona
    Tel. 93 401 73 96
    Fax 93 401 68 94
    http://www.upc.cat
  • Universitat Pompeu Fabra
    pl. de la Mercè, 10-12
    08002
    Barcelona
    Tel. 93 542 22 28
    Fax 93 542 17 02
    http://www.upf.cat 
  • Universitat Internacional de Catalunya
    c. Immaculada, 22
    08017
    Barcelona
    Tel. 902 282 000
    Fax 93 418 76 73
    http://www.uic.es
  • Universitat Abat Oliba CEU
    Campus Bellesguard
    c. Bellesguard, 30
    08022
    Barcelona
    Tel. 93 254 09 19
    Fax 93 254 09 12
    http://www.uao.cat
Deixem enrere la UB i tornem a la Rambla pel carrer del Carme. Al num.47 d’aquest carrer trobarem l’entrada a un pati interior que conté tres grans institucions carregades d’història.

  • L’Institut d’estudis catalans
És una corporació acadèmia, científica i cultural que té per objecte la recerca científica en tots els elements de la cultura catalana. La Diputació de Barcelona va crear l'IEC el 18 de juny de 1907. L'any 1922 fou admès a la Unió Acadèmica Internacional, amb la qual col·labora en diversos projectes. L'any 1996 fou guardonat amb el Premi Nacional a la Projecció Social de la Llengua Catalana i el 2002  la seva secció filològica amb el Premi Nacional de Pratimoni Cultural.


  • Reial Acadèmia de Medicina.
És una institució creada el 1770 com a Acadèmia Mèdico-Pràctica de Barcelona i presidida per Pere Güell; el 1786 va rebre el títol de Reial.

  • Biblioteca Santa Pau/Santa Creu.
La Biblioteca Sant Pau-Santa Creu és la biblioteca del barri del Raval, oberta a qualsevol ciutadà i ciutadana que en vulgui utilitzar els serveis.

 



Després d’haver descobert aquestes tres institucions, tornem al carrer del Carme i al capdamunt d’aquest ens trobem amb l’església de Betlem. Aquesta església pertany a l’estil arquitectònic barroc, i va ser construïda pels jesuïtes. L’interior de l’edifici va ser totalment destruït a l’any 1936.
A sobre de la porta principal podem observar una representació d’escultura del naixement de Jesús, com si fos un pessebre.
Malgrat tot, no hem pogut recollir gaire información de l’església perquè no ens han deixat entrar per portar posats pantalons massa curts en presencia de la Verge Maria.




A continuació anem a Portaferrisa i només entrar, ens topem amb un mosaic, dels que enrajolaven l’antiga ciutat. És un lloc perfecte per fer una fotografia de grup. 



diumenge, 15 de juny del 2014

Presentació Barri Gòtic


Avui, dia 11 de juny, els grups del 01 al 09 (nosaltres som el núm. 02),  ens toca realitzar l'itinerari pel Barri Gòtic de Barcelona. Agafem el tram des de Pont d'Esplugues i baixem a Palau Reial per agafar la L3, per poder arribar a la parada de Catalunya. Només sortir de la boca del metro ens trobem davant la Font de Canaletes: el nostre punt de trobada. Els professors no triguen molt en arribar i passar llista. 
Un cop passada la llista, ja podem començar el segon dia intensiu d'itinerari per Barcelona.

El Barri Gòtic, és un dels llocs més turístics de la ciutat. Està delimitada per Les Rambles, Via Laietana, El Passeig de Colom i Plaça Catalunya. 
És un barri amb una significació històrica molt important. Des de les façanes fins a les antigues edificacions ens amaguen tota una història que a poc a poc anem descobrint. El barri està caracteritzat per l'abundància d'esglésies i palaus gòtics. 
La perfecta  conservació dels monuments durant al llarg dels segles és un dels fets que més ens impacta.
Sense dubte, és impossible passar per Barcelona sense apropar-se al Barri Gòtic i perdre's entre els seus antics i estrets carrerons, deleitant-nos amb les restes que encara es conserven del passat d'aquesta ciutat.

El Gòtic està compost alhora per diferents barris històrics que conserven la seva pròpia personalitat: el Call, Sant Just i Pastor, Santa Maria del Pi, la Catedral, Santa Anna, la Mercè i el Palau.

Aquest recorregut és el més llarg de tot el crèdit, consta de tres pàgines (per davant i per darrere) plenes de preguntes i indicacions. Però ens ho agafem amb calma, no com ahir, que anàvem embalades i amb presses volent acabar el més abans possible. Aquest cop, passegem pels carrerons com si fossim turistes disfrutant de les magnífiques vistes.
Comencem per la Plaça Catalunya alçant la vista buscant l'estatua grecoromana que hem de trobar. Després d'acabar les activitats de la Plaça, ens endinsem en un carrer que fa cantonada al famós Rock Hard Café. Hem d'entrar a l'església de Santa Anna, però està tancada. Passada Santa Anna, i després d'haver de contar tots els antics fanals que tenen lloc al carrer de Bertrellans, arribem a la Plaça de la Vila de Madrid. Passant pel Carrer del Duc i el Passatge de la Victòria, just després de Portaferrissa, ens trobem al carrer del Petritxol admirant les rajoles antigues que guarneixen la façana. A més de les activitats del llibret, hem d'estar atents per si topem amb algun còdi QR  que es troben instal·lats als aparadors del barri.
Hem fet un breu descans, i ara ja hem de tornar a la feina. Ens indiquen on podem trobar la Plaça del Pi, i un cop arribats allà, ens quedem contemplant durant uns segons la majestuosa església que tenim al davant. Ens fem una fotografia i continuem l'itinerari, surtint de la plaça pel carrer de l'Ave Maria.
Trenquem a la dreta, pel carrer dels Banys Nous, i uns pocs metres més avall ens trobem amb una cruïlla de quatre carrers. Agafem el carrer del Call i a la cantonada de la antiga muralla de Barcelona, "suposadament", ens hem de topar amb l'estatueta d'un Sant. Però, malauradament, aquesta estatua va ser robada fa molts anys, o almenys això ens explica una venedora que té un local just davant la muralla. Sense estatua, no podem esbrinar de quin sant es tracta, però la venedora que passava per davant d'ella tots els dies, ens ho va poder revelar. Contentes d'haver esbrinat el sant sense haver trobat l'estatua, continuem amb l'itinerari. Del carrer Marlet al de l'arc de Sant Ramon del Call, ens topem amb l'antiga sinagoga. Però no tot és tan fàcil; la sinagoga roman tancada fins a les 10:30 del matí, i no són més que les 10. No tenim més remei que seguir avançant. Arribades a la plaça pel carrer de Sant Felip Neri, comptem tots els costats d'aquesta i ens fem una fotografia de grup a la façana que conté tatuades marques de bala de la guerra civil del país.  A plaça tornem a trobar-nos amb els antics fanals que anteriorment han sigut anomenats.
Seguim l'itinerari entre carrers i carrerons, fent fotos a tot allò que els nostres ulls poden observar. Arribem per fi, a un dels llocs més visitats del barri: el pont gòtic. El carrer d'aquest va al Palau de la Generalitat. D'arribada al Palau, fotografiem totes les façanes antigues i capturem totes les garjoles que ens agraden. Aquest lloc, és un dels que més gent hi trobem.
El llibre ens indica que hem de trobar la Casa dels Canonges, i com hi ha poques explicacions de com arribar-hi, ens perdem i no tenim més remei que continuar les activitats. Mentre resolem les següents qüestions ens topem de cara amb la Casa dels Canonges, amb la que havíem perdut tant de temps cercant-la. Creuant per dins el Palau del Lloctinent, sortim a la Plaça del Rei i ens sobta veure que gairebé no hi ha turistes.
Un cop acabat aquest tram arribem a la famosa Plaça de Sant Jaume, pujant pel carrer del Verguer. Aquesta Plaça ens és familiar. Moltes l'hem trepitjat en algunes de les manifestacions que s'hi han dut a terme.
Tenim davant dos grans edificis: el Palau de la Generalitat i l'Ajuntament de Barcelona. Per resoldre les preguntes d'aquests edificis hem de consultar a un dels policies que es passen el dia vigilant la porta de la Generalitat.
Quan ja tenim enllestida aquesta part, seguim pel carrer de Jauma I i hem d'arribar a la Plaça de l'Àngel, on poc després ens hem de reunir tots els grups. Trobem la coneguda Via Laietana i seguint les indicacions, arribem al carrer de l'Argenteria que ens porta, entre botigues, a l'església de Santa Maria del Mar. Altre cop, no ens deixen entrar per la nostra "atrevida" vestimenta així que seguim endavant. Topem amb el gran Fossar de les Moreres que tantes vegades hem passat per davant de passejada per la ciutat. Després de resoldre les activitats hem de fer preguntes als propietaris dels locals propers. Preguntem a una desena de botigues i ninguna d'ella ens aconsegueix contestar. Al enèsim cop, una venedora molt simpàtica ens respon. Estem molt cansades, però ara no ens podem aturar, tenim molt treball per endavant.
Al principi del passeig del Born, trenquem pel carrer de la Montcada. Passem el Palau Dalmasses i el de Berenguer d'Aguilar, que és l'actual Museu Picasso. Entrem a dins, i ens fem pas entre els turistes buscant les antigues tines romanes. Un cop les hem trobat, mirem el rellotge i ens adonem que se'ns ha passat el temps molt ràpid i que encara que ens quedin activitats per fer, hem de tornar al punt de trobada amb els professors. El punt de trobada és la Plaça de l'Àngel. Hem sigut puntuals i encara no ha arribat ningú, així que optem per asseure'ns a la terrassa d'un bar. Ens faran fora si no consumim res, així que demanem una aigua sense saber quan ens pot costar en un lloc com aquest. Per sorpresa, l'aigua ens costa 2,65 euros. ¿Sembla una mica car? Sí, però no tenim més remei que pagar-la. Els professors ja han arribat i mentre passen llista escoltem arribar un grup de manifestants. No és gaire inusual trobar manifestacions a la ciutat, més aviat, podem dir que casi cada dia en trobem alguna. Ha acabat el nostre gran descans del dia, (que ens ha costat 2,65eur) i tornem corrents cap al Museu Tèxtil i d'Indumentària amb presses d'acabar el treball i arribar per fi a casa. Passem per la plaça d'en Marcús, com ens demanen les activitats, i observem una altra església. Ja estem acabant, ens queda arribar al Palau de la Música tot seguint les indicacions detallades del itinerari. Fem les activitats preguntant al recepcionista i acabem el dia fent-nos una fotografia de grup a la façana d'aquesta majestuosa obra arquitectònica.

Aquest ha sigut el nostre dia intens de recorregut pel Barri Gòtic. Seguidament penjarem, per parts, totes les activitats i les feines que hem fet durant l'itinerari d'avui.


Plaça del Rei












Aquí us deixo el mapa virtual del Barri del Gòtic de Barcelona:

BARRI GÒTIC (3)

Després d'observar a la plaça els mateixos fanals que havíem vist anteriorment, seguim per sota de l'arcada, pel carrer de Montjuïc del Bisbe fins arribar a la plaça Garriga i Bachs. Topem amb un monument que conté un escrit:  l'estatua de  D. Juan Callifa monument de J. Llimona Gabriel Bechini, el fundador de barcelona. Passem els números romans i trobem la data: 1929.

Seguim al carrer del Bisbe i si mirem a la dreta hi veiem el pont gòtic que és el que concreta el Palau de la Generalitat amb l'església de Santa Creu.


A l'esquerra comença el carrer de la Pietat. En aquest carrer hi ha una escultura en relleu amb un escrit que hi posa: “Apel·les mestres nascut al cor de Barcelona ha rebut l’homenatge de la ciutat i de tot Catalunya. Les corporacions artístiques es complauen a recordar-ho. 1935”.

Al Portal de la Pietat de la Catedral podem observar un arc que envolta el timpà on hi apareix la representació de la Verge Maria plorant la mort de Jesús.
Mirant cap a munt, veiem les gàrgoles que sobresurten horitzontalment de l'absis de la Catedral. Són les que adornen i atreuen les mirades dels turistes. Aquestes gàrgoles, situades als absis, tenen forma de diferents animals.


Seguim amb la Catedral de Barcelona, que és un monument històric artístic nacional des del novembre del 1929. 
Aquesta edificació religiosa d'estil gòtic, és una construcció del segle XIII-XV dedicada a la Santa Creu i a Santa Eulàlia, patrona de Barcelona.
L'edificació actual va ser construïda sobre l'antiga catedral d'estil romànic, i encara abans que aquesta una de paleocristiana.
La dedicació a Santa Eulàlia es coneix des del 887 quan el bisbe Frodoi va localitzar les restes de la santa i les va traslladar solemnement a la catedral.




Un cop acabada la nostre visita per la famosa catedral barcelonina, anem en busca de la casa dels Canonges.  Com és d'imaginar, el seu nom és degut als propietaris de la vivenda. Els Canonges són dignitaris dins l'església catòlica, membres d'un capítol d'una catedral o d'una col·legiata.



Girem a la dreta i acabem, al carrer de Paradís on al fons hi ha les restes de l'antic Temple romà.
A l'interior s'hi conserven en perfecte estat unes columnes romanes molt antigues, del segle 1 A.C.  
Aquest monument tan històric està recollit al Centre Escurcionista de Catalunya. No podem evitar fixar-nos en una placa que hi ha al mur on s'hi pot veure una commemoració a Joan Amades i Gelats, pel centenari de la mort d'aquest folklorista.




Passem de les antigues columnes al Palau del Lloctinent. Un lloctinent era, feia dècades, un tintent de l'exèrcit. 
Anem resolent les qüestions gràcies a la placa d'informació del Palau. En ella hi diu que els lloctinents conservaven els documents dels comptes de Barcelona. Hi trobem molta informació dels lloctinents però no aconseguim trobar perquè fins el 1994 aquest Palau era la seu de l'Arxiu de la Corona de Aragó.




Decebudes, sense trobar la informació aprofitem l'ocasió per fer un breu descans i esmorzar assegudes als esglaons de la porta que dona pas a la plaça del Rei.
No tenim gaire temps així que decidim aixecar-nos i continuar la feina amb l'entrepà a la mà.
A la plaça del Rei hi podem observar el Museu d'història de Barcelona. El Saló del Tinell a la Edat Mitjana era on s'hi reunien tots els reis i reines habitualment. 
Aquesta plaça va presenciar un acte històric molt important: Colom, després de tornar del seu viatge a Amèrica, va ser rebut pels reis del moment en aquest lloc. 



Puguem pel carrer Veguer per arribar a la plaça de Sant Jaume. Aquest carrer té el nom d'una persona que feia les demarcacions territorials en l'edat mitjana a Catalunya. Una vegueria era la demarcació territorial de Catalunya. 
El Veguer ens deixa a la baixada de la Llibreteria i si puguem una mica a mà dreta arribem al que és considerat el cor polític de Catalunya, la famosa Plaça de Sant Jaume. Ens referim a "cor polític" metafòricament dient que era l'indret on hi havia l'activitat política més important de la nostra terra. 
Aquesta plaça és la cruïlla dels antics Cardo i Decumanus que són els noms dels carrers principals de les ciutats romanes. El Cardo que era el carrer més important i anava de nord a sud, correspon als actuals Llibreteria i carrer del Call, i el Decumanus als carrers del Bisbe i de la Ciutat. Aquí mateix  hi havia el Forum de l'antiga Barcino, és a dir, el seu centre polític, religiós i administratiu, si fa no fa com ara, dos mil anys després.

 Com podem apreciar amb un cop d'ull a la plaça és que ens trobem davant dos edificis molt importants: la Generalitat de Catalunya i l'Ajuntament de Barcelona. 

L'Ajuntament, a l'edat mitjana era també un ajuntament. 
El Palau de la Generalitat de Catalunya és la seu oficial del sistema institucional en què s'organitza políticament l'autogovern de Catalunya. Durant l'Edat Mitjana aquesta edificació no existia. 
Observem que a la seva façana moderna s'hi exposa una escultura de Sant Jordi, el patró de Catalunya. 
Al seu balcó s'hi van esdevenir molt fets històrics importants per als catalans. Allí, el 14 d'abril del 1931 en Lluís Companys va proclamar la república. També el 23 d'octubre del 1977 en Josep Terradelles (president de la generalitat exiliat durant la dictadura franquista) va tornar a la seva terra i va dir la famosa frase tant coneguda pel poble català: "ciutadans de Catalunya, ja sóc aquí!"
Palau de la Generalitat de Catalunya

Ajuntament de Barcelona