Hola som la Clara, la Nora, la Ona i la Inna, formen el grup 2 i en aquest blog us explicarem la nostra experiència pels carrers de Barcelona, passant desde les Rambles, cap al Barri Gòtic, Monjuic i finalment a l'Eixample. Benvinguts!
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Nora. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Nora. Mostrar tots els missatges

diumenge, 29 de juny del 2014

Presentació

Benvinguts al nostre blog, som les noies del grup 2, i aquesta és la presentació del nostre treball.

En aquest blog reflectirem els nostres descobriments d'aquests quatre dies viscuts per Barcelona, descubrint els llocs més característics, culturals, històrics i els més visitats per turistes. 

Aquest treball està constituït en quatre itineraris:

- Les Rambles

- El barri gòtic

- Montjuïc

- L'eixample


Des de les Olimpiades del 1992 Barcelona s'ha convertit en una de les ciutats més turístiques del món. És coneguda, principalment, per l'arquitectura i el comerç, però també s'ha de fer conéixer com a la principal capital per l'antonomàsia de Catalunya. 

Gaudí, Dalí, Lluís Domènech i Montaner, són uns dels noms que han deixat petjades artístiques a la ciutat. Gràcies a això, Barcelona és una de les 10 ciutats més visitades arreu del món.

Un altre avantatge de la ciutat és que posseeix platja i port. Aquest fet fa que moltes persones arribin de diferents països amb creuers per gaudir de la seva bellesa.

Un  punt que cal destacar, entre ells, és que Barcelona té un dels millors equips de futbol, el Barça. Això fa que moltes persones d'altres països se sentin atrets per la ciutat.

Els professors ens han lliurat un dossier on hi havien les pautes per poder realitzar les activitats. Esperem que el resultat sigui satisfactori, ja que ens hem centrat molt en aquest projecte.





dijous, 19 de juny del 2014

Presentación Eixample

El día viernes 13 de junio, nos dirigimos hacia el barrio del Eixample para completar y finalizar nuestro itinerario. Cogimos el tranvía en la parada Pont de Esplugues y bajamos en María Cristina, seguidamente, nos encontrábamos en el metro y después de seis paradas aproximadamente, bajamos en Paseo Gràcia. El punto de encuentro era en la Pedrera, y en cuánto un profesor nos pasó lista, fuimos a empezar el recorrido. Estábamos en el instituto Ramon Llull cuando nos llamó una amiga y nos dijo que nos estaban esperando todos en la Pedrera para hacer la visita guiada. En ese momento estábamos muy asustadas. No nos habían dicho nada y creíamos que nos iban a suspender el trabajo, corrimos calles abajo cuando finalmente, agotadas, llegamos. La reacción de los profesores no fue cómo nos la imaginábamos, al justificar nuestra salida, lo entendieron y no nos echaron mucha bronca. Cómo ya habían pedido las entradas cuando nosotras no estábamos, nos tuvimos que esperar un poco para conseguir las nuestras. Finalmente, empezó la visita guiada. Durante la estancia allí, fuimos recogiendo mucha información, lo primordial fue, que en el número 92 de Paseo de Gràcia, se alza la Casa Milà, conocida también como La Pedrera, obra de Antonio Gaudí construida entre los años 1906 y 1910.  Este edificio de viviendas (hoy propiedad de Fundación Caixa Catalunya y abierto a la exposición) posee tres fachadas. Todas ellas integran en realidad una sola, definida por sus líneas onduladas, que evocan un  oleaje de piedra, adornado por las retorcidas barandillas metálicas de los balcones. Buena parte de los pisos han recuperado su aspecto inicial, con las carpinterías modernistas y los a menudo dibujos y relieves trazados sobre los techos de yeso, como signos sobre la arena de un desierto. La azotea reúne sobre su superficie un bosque de chimeneas escultóricas, que esconden escaleras. 
Cuando finalmente acabó la visita guiada, quedamos asombradas, nos pareció preciosa y algo inigualable. Al poco rato, seguíamos con nuestro recorrido. Después de caminar llegamos a la Manzana de la Discordia, nos explicaron, que se llamaba 'Discordia' porque entre las tres casas que la componían siempre había discusiones para ver quién tenía la mejor y la más bonita. Estas tres casas son la  Casa Ametller, obra de Puig i Cadafalch, Casa Lleó Morera de Domènech i Montaner i per acabar, la Casa Batlló de Antonio Gaudí. Aprovechamos de la estancia de muchos turistas que paseaban por la zona para las entrevistas. Hicimos 4. Una en inglés, otra en francés, en ruso y en italiano. Sinceramente, nos costó mucho encontrar a personas italianas y rusas, con estas últimos tuvimos muchos problemas, ya que nos contestaban en inglés, pero cómo no nos entendimos bien, decidimos dejarlo. Acabado el itinerario, fuimos a comer una hamburguesa y patatas y de paso descansamos un poco en una cafetería. Como Ona no estaba habituada a comer tanto empezó a sentirse mal, entonces decidimos partir ya para casa y no pudimos hacer la foto de la Sagrada Família. Corrimos hacia el metro para evitar perderlo y cuando entramos en uno nos dimos cuenta que no era el nuestro y en los segundos restantes para la cerrada de puertas salimos corriendo. Yo salí la primera, Clara y Inna siguieron mis pasos. Metí el brazo para poder sacar a Ona del metro ya que se había quedado dentro. En ese momento tanto Ona como yo, sentimos mucho miedo ya que la puerta no se habría suficiente para que ella pasará. Logramos que se abriera. Fue una experiencia muy traumática y dolosa por mi parte, también tuvo su anécdota ya que vimos a todos los componentes del metro riéndose.
Después del susto, nos fuimos al tranvía y estuvimos todo el trayecto comentando el día y todo lo que teníamos que preparar. Finalmente llegamos a casa de Clara y nos pusimos a dormir.






EIXAMPLE(4)

A pesar de que no pudimos ir a la Sagrada Familia, por causas de salud, nos informamos del edificio.
La Sagrada Familia es la obra más importante de Gaudí y con ella pretendía construir la gran catedral modernista de Barcelona. En el proyecto de Gaudí, el templo había de tener 18 torres que simbolizaban 12 apóstoles, los cuatro evangelistas y la Virgen María y Jesús en la más alta.

Es una basílica diseñada por el arquitecto Antoni Gaudí, iniciada en 1882, todavía está en construcción. Es la obra maestra de Gaudí, y el máximo exponente de la arquitectura modernista catalana.
La construcción comenzó en estilo neogótico, pero, al asumir el proyecto Gaudí en 1883, fue completamente replanteada. Según su proceder habitual, a partir de bocetos generales del edificio improvisó la construcción a medida que avanzaba. Gaudí se hizo cargo del proyecto con sólo 31 años, y le dedicó el resto de su vida, los últimos quince en exclusiva.
Una de sus ideas más innovadoras fue el diseño de las elevadas torres cónicas circulares que sobresalen apuntadas sobre los portales, y que se van estrechando con la altura. Las proyectó con una torsión parabólica, que otorga una tendencia ascendente a toda la fachada, favorecida por multitud de ventanas que perforan la torre siguiendo formas espirales.
El templo, cuando esté terminado, dispondrá de 18 torres: cuatro en cada una de las tres fachadas y, a modo de cúpulas, se dispondrá un sistema de seis torres, con la torre cimborio  central , dedicada a Jesús con más  de 170 metros de altura, otras cuatro alrededor de esta, dedicadas a los evangelistas y un segundo cimborio dedicado a la Virgen 
En 1926, al morir Gaudí, solo se había construido una torre. Del proyecto del edificio solo se conservaban planos y un modelo en yeso que resultó muy dañado durante la Guerra Civil. Sin embargo, desde entonces han proseguido las obras sin interrupción: actualmente están terminados los portales del Nacimiento y de la Pasión, y se ha iniciado el de la Gloria; se ha cubierto todo el espacio interior, y se han puesto las bases de las seis torres centrales. 
Hay 2 fachadas:
-La Fachada de la Pasión: dedicada a la Pasión de Jesús, al sufrimiento de su crucifixión.
y la Fachada de la Gloria: dedicada a la Gloria celestial de Jesús, representa el camino ascensional a Dios: la Muerte, el Juicio Final y la Gloria.
El actual escultor de la Sagrada Familia era Josep Maria Subirachs i Sitjar, ya que murió desgraciadamente este 8 de abril de 2014.
El dibujo de la silueta simplificada de la Sagrada Familia, lo entregaremos en mano, ya que lo haremos en papel.


dimecres, 18 de juny del 2014

MONTJUÏC (4)


Saliendo del Teatro Griego, nos dirigimos a la Avenida del Estadio para ir a los jardines de Mosén Cinto dejando detrás la Fundación Miró. 
Joan Miró i Ferrà nació en Barcelona el 20 abril de 1893 y murió en Palma de Mallorca el día 25 de diciembre de 1983.Fue pintor, escultor, grabador y ceramista español, considerado uno de los máximos representantes del surrealismo. El arquitecto de la Fundación Miró fue Josep Lluís Sert. El edifico fue construido en 1975. En la fundación se hacen exposiciones temporales de arte y contemporáneo.

Seguidamente, nos dirigimos a los jardines Mossèn Cinto y buscamos el fósil viviente: Ginkgo biloba. Habían cuatro.Saliendo del Teatro Griego, nos dirigimos a la Avenida del Estadio para ir a los jardines de Mosén Cinto dejando detrás la Fundación Miró. 

Seguidamente, nos dirigimos a los jardines Mossèn Cinto y buscamos el fósil viviente: Ginkgo biloba. Habían cuatro. Se consideran fósiles vivientes porque son especies muy prehistóricas pero aún hay vivas. Tiene diversos usos, tanto en gastronomía, como en la medicina tradicional de China. 



En este jardín también hay lagos y lagunas. En estas últimos podemos encontrar diversos tipos de plantas como el nenúfar, el nenúfar amarillo y rosa. La superficie total de las lagunas es de 10 m2.

En la escultura de la chica, lleva en la mano unas flores que son del tipo ‘lotus pontaderia’. En sus pies hay un poema de que habla sobre los lirios: 
''Bonica és la rosa 
més ho és el ram 
més ho es el lliri 
que floreix tot l'any''
Este poema es de Jacinto Verdaguer, y habla sobre lo bonito que es la rosa, el ramo y el lirio, pero con diferencia prefiere el lirio porque florece todo el año.






dilluns, 16 de juny del 2014

RAMBLES (1) - Per què la Rambla és on és?

La paraula ‘’rambla’’ és un terme d’origen àrab (rámla) que expressa la idea bàsica d’areny o sorral. Segons la definició del diccionari, la paraula rambla té dos significats molt interrelacionats. Per una banda fa referència al ‘’llit de riu o de torrent cobert d’arena o de pedres procedents de les avingudes’’ que interpreta el terra que té forma d’ones de mar, al·ludeix també a un ‘’camí o carrer destinat a passeig’’ que fa referència al fet de passejar per aquesta zona.


Els diferents trams de la Rambla són sis:

  •  Rambla de Canaletes, nom que se li dona per la Font de Canaletes amb la dita de qui veu en aquesta font, torna sempre a Barcelona.
  •  Rambla dels Estudis, nom que li ve donat per un edifici fet a mitjans segle XV, l’Estudi General, o Universitat, aquesta universitat la va fer suprimir Felip V i l’edifici es va convertir en caserna, que es va enderrocar l’any 1843.
  •  Rambla de les Flors (també anomenada Sant Josep, a causa de l’antic convent de Sant Josep), l’únic lloc de la ciutat on es venen flors en el segle XIX: avui dia és un passeig únic en el seu gènere.
  •  Rambla dels Caputxins, és  la rambla del Centre. Té aquest nom per l’antic convent de frares caputxins que hi havia en aquesta zona.
  •  Rambla de Santa Mònica, vestíbul del port, on s’aixeca la parròquia que li dóna nom i que va ser, en el seu temps, convent dels agustins descalços.
  •  Rambla del Mar, és l’últim tram de les Rambles, i el nom l’atribueix perquè aquest desemboca al mar.

Amb tots aquets trams que completen La Rambla fa que tingui 1, 2 kilòmetres de llargària.



A la Rambla vam estar buscant les figures humanes, però no hi havia cap, ja que les havien tret feia uns anys, tot i així, vam trobar dues al port.  Una era una xinesa que ens va deixar fer-li una foto i després hi havia un home de bronze que també ens va deixar fer-li la foto. Feien un espectacle que consistia en no moure’s i quan li donaves una moneda et picaven  l’ull.


           

Mapa del nostre recorregut:





diumenge, 15 de juny del 2014

BARRI GÒTIC (4)

Paral·lel al carrer on vam anar hi havia el Jaume I, que ens deixà a la plaça de l’Àngel. Per aquí passa la Via Laietana. Els Laietans foren un poble iber que habitava la part de costa al sud del riu Llobregat fins a la Tordera. Aquesta via és la més moderna de la zona, ja que va ser oberta per tal d’unir l’Eixample amb el port. Després vam anar al carrer de l’Argenteria. Aquest carrer era l’antic carrer del mar i s’hi establiren les més antigues famílies d’orfebres de la ciutat. En els números 64-66 havíem de buscar una plaça a la façana, però no hi era. Una noia ens va explicar que havien reformat feia 3 anys i que l’havien tret. Al final del carrer ens trobàrem l’església de Santa Maria del Mar, aquesta església construïda entre els anys  1329 i 1383 fou el centre espiritual i social del barri de la Ribera.
Donant la volta a l’església vam veure que hi havia com una placeta, i a la banda del carrer hi havia una barana de marbre. Ens va situar i ens trobàvem al Fossar de les Moreres, que és actualment una plaça on hi ha un memorial de guerra pels morts que hi va haver en el Setge de Barcelona al 1714, en el marc de la Guerra de Successió Espanyola. A la inscripció del mur hi havia escrit ‘Al fossar de les moreres no s’hi enterra cap traïdor; fins perdent nostres banderes, serà l’urna de l’honor. Als màrtirs de 1714’. Aquets últims foren les víctimes que defensaren la ciutat durant el Setge. El peveter que hi ha al mig de la plaça el es va inaugurar el 11 de Setembre el 2007. Des de l'abril de 2002, l'associació Memorial 1714 col·loca un ram de flors amb la bandera catalana cada diumenge al migdia al recipient que es troba al peveter. Vàrem preguntar als comerciants de la zona el que pensaven del peveter i ens van dir que els agradava molt perquè atreia molt turisme i així compraven a les tendes.






Tot seguit vam anar al Palau Dalmases, que és un lloc on es fan espectacles musicals, com òpera, flamenco.. 
A continuació vam anar al Palau de Berenguer d'Aguilar, que és la seu de l'actual Museu Picasso. A la planta baixa vam trobar unes antigues sitges que és feien servir per posar el menjar com si fossin neveres.





Enfront, al número 12, havíem de trobar la col·lecció Rocamora del Museu Tèxtil i d'Indumentària, al Palau del Marquès del Llió, però estava tancat i  només hi havia un tros de tela blava enganxada a la porta.

Després vam anar al carrer d’Assaonadors, els qui tenien com a professió ‘assaonar’’, tenien com a ofici assaonar les pells animals ja netes fins a fer-ne cuir.
A l’altra banda de l’església trobarem el carrer de Carder, aquest carrer estava tot dedicat a la indústria tèxtil, s’hi trobaven els Assaonadors, Blanqueria, Flassaders, etc. A mà esquerra estava el carrer de Giralt el Pellisser, que era Pellisser, és a dir, Menestral que manufacturava i venia pells de luxe, diferenciat del banquer i de l’assaonador.


Al final del recorregut, vam anar a parar al magnífic Palau de la Música Catalana.
L'estil d'aquest és el modernisme i el seu arquitecte és Lluís Domènech i Montaner.
El nom que rep el nou edifici és 'Petit Palau', i entre les dues façanes la diferència és que  la vella és modernista i de relleu té un arbre i la nova és moderna i hi ha representat Sant Jordi amb el poble. El motiu pel que l'han ampliat es per afegir més espai, per fer més concerts i sobretot per estendre la sala modernista.