MONTJUIC (3)

A la derecha, las escaleras mecánicas nos llevan al Estadio Olímpico de Montjuïc. Despues no hemos tenido problema para encontrar las siguientes pautas de información

Se inauguró en el 1929 y lo diseñó el arquitecto Lluis Companys.

La celebración en Barcelona de los Juegos Olímpicos de 1992 permitieron su remodelación a cargo del equipo de arquitectos Correa-Milà-Margarit-Buixadé y con la participación del italiano Gregotti. 

Fue reformado para acoger los Juegos Olímpicos de Barcelona'92. 

En 1989 fue reinaugurado con motivo de la Copa del Mundo de Atletismo, tres años antes de los Juegos, y fue testigo de las ceremonias de inauguración y de clausura de los Juegos Olímpicos de 1992, el mayor evento que acogió.

El Palau Sant Jordi fue el principal pabellón cubierto de los Juegos Olímpicos de Barcelona 1992, acogiendo las finales de las competiciones de gimnasia. 

Acoge regularmente espectáculos deportivos de todo tipo, desde baloncesto hasta exhibiciones de motocross, incluyendo deportes no habituales de practicar en pabellones no especializados como la natación.

La Torre de comunicaciones de Montjuic, conocida popularmente como Torre Calatrava, es obra del arquitecto e ingeniero valenciano Santiago Calatrava y fue construida entre 1989 y 1992 en el anillo olímpico de Montjuïc en Barcelona (Cataluña) con motivo de los Juegos Olímpicos del '92. La promotora de la construcción de la torre fue la empresa Telefónica, y por eso también ha sido denominada Torre Telefónica.

Des de el Palau Nacional giramos en dirección al Museo Etnológico, llegando a una pequeña fuente conocida por todos los catalanes. Justo delante hay un estanco rodeado de árboles con una escultura al fondo.

El nombre de esta fuente es "La Font del Gat" que acoge una famosa canción:

"Baixant de la Font del Gat 

una noia, una noia; 

baixant de la Font del Gat 

una noia i un soldat. 

Pregunteu-li com se diu, 

Marieta, Marieta, 

pregunteu-li com se diu, 

Marieta, del ullviu."

Seguimos bajando por el paseo de Santa Madrona, y encontramos una señal a mano derecha donde pone Teatre Grec. Aunque lo encontramos cerrado. Al terminar la Guerra Civil, el teatro quedó abandonado hasta su reinauguración en 1952 con Edipo rey, también de Sófocles, manteniendo un ritmo de representaciones durante el verano. 

Entre los años 1969 y 1972 estuvo cerrado. Entre 1973 y 1975 fue gestionado de forma privada, pasando nuevamente a manos municipales en 1976, en que se celebró la primera edición del Festival Grec, con representaciones cada año excepto en 1978.

Actualmente el Teatro Griego funciona en verano, al aire libre. Al rededor podemos encontrar unos preciosos jardines, "Els jardins de les escultures".

MONTJUÏC (4)

Saliendo del Teatro Griego, nos dirigimos a la Avenida del Estadio para ir a los jardines de Mosén Cinto dejando detrás la Fundación Miró. 

Joan Miró i Ferrà nació en Barcelona el 20 abril de 1893 y murió en Palma de Mallorca el día 25 de diciembre de 1983.Fue pintor, escultor, grabador y ceramista español, considerado uno de los máximos representantes del surrealismo. El arquitecto de la Fundación Miró fue Josep Lluís Sert. El edifico fue construido en 1975. En la fundación se hacen exposiciones temporales de arte y contemporáneo.

Seguidamente, nos dirigimos a los jardines Mossèn Cinto y buscamos el fósil viviente: Ginkgo biloba. Habían cuatro.Saliendo del Teatro Griego, nos dirigimos a la Avenida del Estadio para ir a los jardines de Mosén Cinto dejando detrás la Fundación Miró. 

Seguidamente, nos dirigimos a los jardines Mossèn Cinto y buscamos el fósil viviente: Ginkgo biloba. Habían cuatro. Se consideran fósiles vivientes porque son especies muy prehistóricas pero aún hay vivas. Tiene diversos usos, tanto en gastronomía, como en la medicina tradicional de China. 

En este jardín también hay lagos y lagunas. En estas últimos podemos encontrar diversos tipos de plantas como el nenúfar, el nenúfar amarillo y rosa. La superficie total de las lagunas es de 10 m2.

En la escultura de la chica, lleva en la mano unas flores que son del tipo ‘lotus pontaderia’. En sus pies hay un poema de que habla sobre los lirios: 

''Bonica és la rosa 

més ho és el ram 

més ho es el lliri 

que floreix tot l'any''

Este poema es de Jacinto Verdaguer, y habla sobre lo bonito que es la rosa, el ramo y el lirio, pero con diferencia prefiere el lirio porque florece todo el año.

Encuentra y identifica los personajes mitológicos

Una de las actividades de todos los itinerarios es buscar las ocho estatuas mitológicas que se esconden por barcelona; identificarlas y fotografiarlas.



Afrodita o Venus: La diosa del amor, la belleza y el matrimonio. Es probable que su origen no sea griego sino oriental, de Chipre o de las costas fenicias.









Artemisa o Diana: La diosa de la caza y el reino animal. Hija del dios Zeus y de Latona y hermana gemela de Apolo.

Ares o Marte: Es el dios de la guerra. Hijo de Zeus y de Hera.

Ares o Marte

Heracles o Hércules: Era un semidios hijo de Zeus y de Alcmene. Estaba considerado como el más grande de los héroes míticos.






Atena o Minerva: La diosa de las ciencias y la sabiduría.

Atena o Minerva

Zeus o Júpiter: El dios supremo del Olimpo. Hijo de Cronos (Saturno en la mitología romana) y Rea.





Fauno: Es un ser de la mitología romana, mitad hombre mitad cabra con la cabeza, los brazos y el torso humano pero con las patas, la cola y los cuernos de una cabra. Son seres bondadosos, protectores de la naturaleza y de los pastores y sus rebaños, también era considerado un gran músico.

Mercuri o Hermes: en griego Ερμῆς, es el dios mensajero, el Mercurio de los romanos.
Hermes era hijo de Zeus y Maya, la más joven de las Pléyades. Nació en una caverna de la montaña Cil-lene, el Sur de Arcadia. Era el mensajero de los dioses Olímpicos, de las fronteras y de los viajeros, los pastores, los oradores, del ingenio, de los literatos y poetas, del atletismo, de los pesos y medidas, de los inventos y en general del comercio, de la astucia de los ladrones y los mentirosos.

Presentació de les Rambles

Per començar amb bon peu, el dia 10 de juny a les 8 del matí ja estàvem en marxa. Ens havíem de reunir amb els professors a la Font de Canaletes a les 9, per tant, varem agafar el trambaix, tot parant en Zona Universitària i a continuació vam prendre el metro a la L3, baixant a Liceu. 

Arribades a les Rambles, ens varem recórrer tot el passeig fins que vam distingir als altres grups de la Mallola. Seguidament, els professors van arribar, van pasar llista i vam poder començar el nostre recorregut. 

Hem de confesar que, des de un principi, anàvem atabalades i molt nervioses, ja que haviem de respondre moltes preguntes en molt poc temps. Caminavem de presa, sense parar i inquietes, intentant respondre el màxim de questions possibles, en temps rècords. Al cap d'una hora ja estàvem agotades. El sol, cada vegada més alt, ens complicava la feina, i vam haver de parar per comprar una ampolla d'aigua ben freda. Les hores passaven i el dossier s'anava completant, tot hi que algunes preguntes no les vam poder realitzar. El dossier estava ambientat 5 anys enrere, i moltes coses, com per exemple el museu MACBA no el vam poder visitar, ja que els dimarts està tancat. Tampoc vam poder entrar a la Església de Betlem, perquè no deixaven entrar a persones vestides amb pantalons curts i tirants, així que vam haver de buscar la informació per altres fonts.

Una anècdota que volem destacar és un petit entrabanc amb una borratxa. Estàvem a la Plaça Reial fent fotografies a la font, quan l'Ona va voler rodejar-la per buscar una placa al terra. Sense voler, va trepitjar una part del terra que la borratxa estava mullant, i la dona va començar a escridassar-la tot perseguint-la. Vam marxar corrents d'aquella plaça mentre la borratxa ens insultava.

Poc a poc vam acavar tot el dossier, arribant a la zona del port. Havíem de caminar fins l'altre punta per poder arribar al Palau del Mar, recorrent el port durant mitja hora. Al arribar-hi, ens van respondre dues preguntes i al mirar el rellotge, ens vam adonar que arrivàbem tard a la quedada amb els professors.

Havíem quedat tots els grups a les 12:15 i en aquells moments eren les 12:30. Vam mirar tots els nostres mòbils i ningun professor ens havía trucat. Vam decidir trucar a la Mallola, i avisar de que el grup 2 arrivaria tard a la estàtua de la Pitarra. Al arribari, eren les 12:45, i no hi havia cap professor. Al tornar a trucar a l'institut, el Jose ens va dir que ens marxessim a casa. Els professors s'havien oblidat de nosaltres, pensant-se que ja havíem passat pel punt de trobada, ja que ens havien vist durant el recorregut. Ens van possar bona nota de puntualitat, i ens van demanar perdó per haver-se descuidat del nostre grup.

Al arribar a Esplugues, vam donar per acabat el primer dia de Crèdit, i finalitzant els últims detalls de la informació recaptada, vam decidir descansar d'un dia agotador i  molt acalorat.

RAMBLES (1) - Per què la Rambla és on és?

La paraula ‘’rambla’’ és un terme d’origen àrab (rámla) que expressa la idea bàsica d’areny o sorral. Segons la definició del diccionari, la paraula rambla té dos significats molt interrelacionats. Per una banda fa referència al ‘’llit de riu o de torrent cobert d’arena o de pedres procedents de les avingudes’’ que interpreta el terra que té forma d’ones de mar, al·ludeix també a un ‘’camí o carrer destinat a passeig’’ que fa referència al fet de passejar per aquesta zona.

Els diferents trams de la Rambla són sis:

•  Rambla de Canaletes, nom que se li dona per la Font de Canaletes amb la dita de qui veu en aquesta font, torna sempre a Barcelona.
•  Rambla dels Estudis, nom que li ve donat per un edifici fet a mitjans segle XV, l’Estudi General, o Universitat, aquesta universitat la va fer suprimir Felip V i l’edifici es va convertir en caserna, que es va enderrocar l’any 1843.
•  Rambla de les Flors (també anomenada Sant Josep, a causa de l’antic convent de Sant Josep), l’únic lloc de la ciutat on es venen flors en el segle XIX: avui dia és un passeig únic en el seu gènere.
•  Rambla dels Caputxins, és  la rambla del Centre. Té aquest nom per l’antic convent de frares caputxins que hi havia en aquesta zona.
•  Rambla de Santa Mònica, vestíbul del port, on s’aixeca la parròquia que li dóna nom i que va ser, en el seu temps, convent dels agustins descalços.
•  Rambla del Mar, és l’últim tram de les Rambles, i el nom l’atribueix perquè aquest desemboca al mar.

Amb tots aquets trams que completen La Rambla fa que tingui 1, 2 kilòmetres de llargària.

A la Rambla vam estar buscant les figures humanes, però no hi havia cap, ja que les havien tret feia uns anys, tot i així, vam trobar dues al port.  Una era una xinesa que ens va deixar fer-li una foto i després hi havia un home de bronze que també ens va deixar fer-li la foto. Feien un espectacle que consistia en no moure’s i quan li donaves una moneda et picaven  l’ull.

           

Mapa del nostre recorregut:

RAMBLES (2) - Tot ramblejant

***De la Plaça Catalunya al Teatre Poliorama

Tocant a la Plaça de Catalunya comencem el recorregut des de la part més alta de la Rambla. Aquest tram és força conegut per tots els barcelonins i barcelonines, i també per totes aquelles persones que visiten la ciutat de Barcelona.

El tram en el que ens trobem és anomenat tram de Canaletes. Té aquest nom degut a la font que trobem al principi del passeig; La Font de Canaletes. 

Aquesta font té una dita antiga, incrustada a una placa que podem trobar al terra de les Rambles.
 La dita diu: “Si beveu aigua de la Font de Canaletes, sempre més sereu uns enamorats de Barcelona i per lluny que us n’aneu, tornareu sempre.”

La Font no només corona l’inici de les Rambles, i serveix com a atracció turística, sinó que també és usada per els seguidors del famós equip de futbol de la ciutat: el Futbol Club Barcelona. En ella celebren les victòries del seu club, bevent aigua i festejant els seus triomfs. Celebrar-ho d’aquesta forma és una tradició per als culers. 

Seguidament, comencem a baixar per la Rambla. A la dreta trobem un carrer amb el nom d’un pintor català, el carrer d’en Fortuny, que ens porta a uns dels museus més visitats: MACBA i CCCB.

MACBA (Museu d’Art Contemporani de Barcelona) està dedicat a l'exposició de l'art i les pràctiques culturals contemporànies. Fou declarat museu d'interès nacional per la Generalitat de Catalunya i el seu actual director és Bartomeu Mari. Està a la plaça dels Àngels i va ser fundat el 28 de noviembre del 1995. L’arquitecte d’aquesta construcción és en Richard Meier. L'edifici exterior és molt gran, a més té una escultura en forma de roca irregular. La façana està coberta de vidres blaus. La plaça davant el MACBA és frequentada per skaters que aprofiten les instal·lacions per practicar l’skateboard.

Un cop arribem allà, ens trobem amb un cartell que ens anuncia que el museu roman tancat els dimarts a aquella hora.

Sense poder resoldre les activitats del llibret, no tenim més remei que fer fotos i reunir tota la informació que puguem trobar a les afores del museu.

També visitem el CCCB (Centre de Cultura Contemporània de Barcelona) és un centre cultural situat al barri d'El Raval. Té com a temàtica principal la ciutat i la cultura urbana i com a objectiu vincular el món acadèmic amb la creació i la ciutadania. Aquest edifici organitza i produeix exposicions, debats, festivals, concerts, cicles de cinema, cursos i conferències. Va ser fundat el 25 de febrer del 1994. Antigament, al s.XVIII, era un hospici.

El seu director és en Marçal Sintes. El seu arquitecte, l’Albert Viaplana, va morir fa aproximadament un mes.

 Un cop acabat aquesta recerca, puguem pels carrer dels Àngels i a mà dreta, quan el carrer passa a anomenar-se Montealegre, topem amb la facultat UB (Universitat de Barcelona). A dins podem trobar les facultats de Filosogia, Geografia i Història. 

Barcelona té actualment 7 públiques. Són les següents: 

• Universitat Ramon Llull
  c. Claravall, 1-3
  08022
  Barcelona
  Tel. 902 053 010
  Fax 93 602 22 49
  http://www.url.cat
• Universitat Oberta de Catalunya
  Tel. 902 14 11 41
  http://www.uoc.cat
• Universitat de Barcelona
  Gran Via de les Corts Catalanes, 585
  08007
  Barcelona
  Tel. 93 403 54 17
  Fax 93 403 17 50
  http://www.ub.edu
• Universitat Politècnica de Catalunya
  c. Jordi Girona, 1-3
  08034
  Barcelona
  Tel. 93 401 73 96
  Fax 93 401 68 94
  http://www.upc.cat
• Universitat Pompeu Fabra
  pl. de la Mercè, 10-12
  08002
  Barcelona
  Tel. 93 542 22 28
  Fax 93 542 17 02
  http://www.upf.cat 

• Universitat Internacional de Catalunya
  c. Immaculada, 22
  08017
  Barcelona
  Tel. 902 282 000
  Fax 93 418 76 73
  http://www.uic.es
• Universitat Abat Oliba CEU
  Campus Bellesguard
  c. Bellesguard, 30
  08022
  Barcelona
  Tel. 93 254 09 19
  Fax 93 254 09 12
  http://www.uao.cat

Deixem enrere la UB i tornem a la Rambla pel carrer del Carme. Al num.47 d’aquest carrer trobarem l’entrada a un pati interior que conté tres grans institucions carregades d’història.

• L’Institut d’estudis catalans

És una corporació acadèmia, científica i cultural que té per objecte la recerca científica en tots els elements de la cultura catalana. La Diputació de Barcelona va crear l'IEC el 18 de juny de 1907. L'any 1922 fou admès a la Unió Acadèmica Internacional, amb la qual col·labora en diversos projectes. L'any 1996 fou guardonat amb el Premi Nacional a la Projecció Social de la Llengua Catalana i el 2002  la seva secció filològica amb el Premi Nacional de Pratimoni Cultural.

• Reial Acadèmia de Medicina.

És una institució creada el 1770 com a Acadèmia Mèdico-Pràctica de Barcelona i presidida per Pere Güell; el 1786 va rebre el títol de Reial.

• Biblioteca Santa Pau/Santa Creu.

La Biblioteca Sant Pau-Santa Creu és la biblioteca del barri del Raval, oberta a qualsevol ciutadà i ciutadana que en vulgui utilitzar els serveis.

 

Després d’haver descobert aquestes tres institucions, tornem al carrer del Carme i al capdamunt d’aquest ens trobem amb l’església de Betlem. Aquesta església pertany a l’estil arquitectònic barroc, i va ser construïda pels jesuïtes. L’interior de l’edifici va ser totalment destruït a l’any 1936.

A sobre de la porta principal podem observar una representació d’escultura del naixement de Jesús, com si fos un pessebre.
Malgrat tot, no hem pogut recollir gaire información de l’església perquè no ens han deixat entrar per portar posats pantalons massa curts en presencia de la Verge Maria.

A continuació anem a Portaferrisa i només entrar, ens topem amb un mosaic, dels que enrajolaven l’antiga ciutat. És un lloc perfecte per fer una fotografia de grup. 

RAMBLES (3) - Del Palau de la Virreina a l'edifici del Liceu

Tot caminant per la Rambla, en el cantó del Raval, vam descobrir un Palau que ens va cridar molt l’atenció. Aquest, anomenat ‘’Palau de la Virreina’’ es va construir al segle SXVIII. El va fer construir el virrei del Perú per a la seva dona virreina. Actualment es considerat un dels millors exponents del barroc aplicat a l'arquitectura civil de Catalunya. En el pati interior ens van donar la benvinguda uns personatges gegants: Gegants de Barcelona Ciutat i l'Àliga de Barcelona. La Gegantona Laia representa la figura d’una nena del segle IV, l’àguila era imprescindible en les celebracions i va viure la seva època d’or al segle XVII i el gegant que és qui manté el caràcter de personatge històric. 

                                                       

Després vam començar a baixar per la Rambla fins a arribar al Mercat de Sant Josep, també anomenat ‘’La Boqueria’’. Sembla un únic edifici però si ens posem a observar bé ens adonarem de que són molts carrers coberts i que la seva superfície assoleix els 2.583 m² amb més de 300 parades. Aquí és on la majoria dels habitants barcelonins s’ocupen de fer les seves comandes i alguns de vendre-les. Té una gran varietat en tota mena de menjà: fruites, verdures, diferents tipus de peixos, tota mena de carn i fins i tot aliments per als vegetarians! Totes les paradetes estaven molt ben decorades, concordant amb el tema dels aliments, però finalment vam entrar en una que es deia ‘’Pinotxo bar’’ per preguntar que era el ‘’biberó’’, ens van explicar que consistia en una mescla de llet condensada i cafè. En aquell moment no ens venia molt de gust una beguda tan calenta i per això vam decidir anar a comprar-nos uns ‘’smoothies’’, n’hi havia de tots els sabors i colors!

                                                                                                                           

                    
Si aneu passejant per la Rambla, al bell mig d’aquesta, si us fixeu en el terra us adonareu de que és diferent del dels altres trams. Llavors heu de saber que esteu trepitjant una de les obres de Joan Miró, anomenada, també Joan Miró. Aquest, fou un pintor, escultor, gravador i ceramista català, considerat un dels màxims representants del surrealisme. El 30 de desembre de 1976 es va instal·lar aquesta obra, que és un mosaic circular que simbolitza l’univers de la totalitat i de la perfecció. És un cercle que, al seu interior, compta amb porcions de colors. I com no, no podria faltar la firma de l'autor:

Si voleu que el temps se us passi ràpid de manera divertida i no haver d’estar en qualsevol lloc avorrits, tenim la solució! En front d’aquesta obra podreu trobar un dels teatres més antics, el LICEU. Es va construir l’any 1847 i es una casa on es representes les aficions operístiques de Barcelona. Aquest coliseu va sofrir dos incendis molt importants darrere en la seva historia:

- En el 1861
- En el 1994

Després de l’últim, el qual va destruir, pràcticament, tot el teatre, es va reconstruir, ampliar i reinaugurar el 1999. Actualment programa unes 125 funcions anuals i compta amb més de 20.000 abonaments. També incorpora, a més de les institucions esmentades, el Consell de Mecenatge i la Societat del Gran Teatre del Liceu.

Si aneu a la Plaça Reial, que està situada al costat de la Rambla a la Ciutat Vella de Barcelona, podreu descobrir i veure els fanal que va dissenyar Gaudí. Per començar es va anomenar així perquè es va voler dedicar a Ferran VII, que havia estat rei durant el temps de construcció, i també per enaltir la monarquia. Es caracteritza pels seus porxos i palmeres. Aquesta reuneix junt a la Rambla diversos establiments d’hostaleria, com escenaris de música i dansa, entre ells destaquen ‘’Los Tarantos’’ (flamenc) y ‘’Jamboree’’ (jazz). Però, a par d’això, una de les coses que ens va cridar més l’atenció va ser la font que es troba al mig. Dins d’ella es troben tres figures de la mitologia grecoromana: les Tres Gràcies. També destaquen els fanals ‘’canalobres’’ amb forma al·legòrica d’arbre, dissenyats per Gaudí l’any 1879.